Edat de lectura

La cinquena novel·la del cicle del detectiu Flanagan, escrita per Andreu Martín juntament amb Jaume Ribera, és una lectura adequada per a nois i per a noies a partir de 14 anys.

Argument

Flanagan, pseudònim detectivesc del jove Joan Anguera, es troba immers una altra vegada en una aventura apassionant. En aquesta ocasió, les drogues de disseny i unes amistats poc recomanables el porten a viure les peripècies més inesperades.
La Nines, un antic amor del detectiu, vol ajudar l'Erra-à, també anomenat Ricartalfons, a sortir d'un bon embolic. Mogut per un desig de sortir de la rutina, ha entrat en relació amb dos camells, l'Eulogio i el Pedernales, i ha accedit a portar un paquet amb pastilles (amfetamines, èxtasi) a una discoteca, per lliurar-les a una persona que no coneix. Sense saber ben bé com, i després de prendre un parell de pastilles, es desperta l'endemà, desconcertat i sense el paquet.
Evidentment, els camells no es creuen que l'Erra-à hagi perdut el paquet amb la droga. Suposen que o bé se l'ha quedada o que l'ha venuda per quedar-se els diners. La persecució, doncs, comença. L'Erra-à ha de fugir, amagar-se. I és aquí on intervé Flanagan, que actua per fer un favor a la Nines.
Flanagan accedeix a amagar l'Erra-à a casa de la seva amiga i sòcia Maria Gual i a tenir-lo entretingut ajudant el seu pare al bar familiar. Simultàniament, inicia una activitat frenètica per a descobrir què se n'ha fet, del famós paquet.
L'àmbit en què tenen lloc les indagacions de Flanagan és el del món pijo de la part alta de la ciutat. És un grup del tot desconegut per a l'aprenent de detectiu, ben allunyat dels ambients que coneix del seu barri. Els nois i les noies tenen una manera de viure que contrasta amb els costums de Flanagan.
Tot es precipita quan l'Eulogio i el Pedernales localitzen l'Erra-à, que, de pressa i corrents, haurà de fugir cap a Sant Pau del Port, on els pares de l'Erra-à tenen una casa.

Tema

A Flanagan de luxe el protagonista investiga un cas aparentment complicat dins d'un grup social, els pijos, estrany als seus punts de referència. Els pijos, habitants de la part alta de la ciutat, són analitzats amb tot detall. Per les seves dèries, els seus costums, els seus vicis, la manera banal d'entretenir el temps, els pijos se'ns apareixen sota l'òptica de Flanagan com uns adolescents malcriats, avorrits i egoistes.
El tema de la droga també hi és present. De fet, és l'excusa argumental que propicia l'acció de la novel.la. La curiositat malsana que els pijos de la novel.la senten cap a allò que és prohibit és un pretext per combatre el tedi resultant de no tenir problemes reals.

Personatges

Flanagan, protagonista de la novel.la, és un noi de barri amb vel.leïtats detectivesques. El prestigi que ha aconseguit en aventures anteriors és la seva carta de presentació de cara a resoldre els enigmes que se li aniran plantejant. Sense saber ben bé com, es veu embolicat en la resolució d'una trama delictiva els fils de la qual no manejarà amb seguretat fins ben entrada la novel.la.
A Flanagan de luxe en Joan Anguera es converteix sense saber-ho en un titella mogut pel caprici de la colla de pijos amb qui es barreja a causa de l'atracció que sent per la Nines. El seu cor es troba dividit entre dues noies ben diferents, que són com la nit i el dia, la Maria Gual i la Nines.
Al Flanagan se li encongeix el cor cada cop que la Maria Gual li truca, perquè aquesta veïna, companya de múltiples aventures, li fa ballar el cap. Com ell mateix confessa: Jo tenia la ment monopolitzada per la Maria Gual. Tots els camins portaven a la Maria Gual. (Flanagan de luxe, pàg. 9). No s'hi vol embolicar per por de fer malbé una relació a mig camí entre l'amistat i els interessos comuns en el ram de les investigacions criminals. Els sentiments, però, tenen una influència poderosa sobre Flanagan.
La Nines, personatge que ja apareixia a Tots els detectius es diuen Flanagan, pertany a un món ben diferent del de Flanagan. Noia de casa bona, és el revers de la Maria Gual. De caràcter indecís, té impulsos contradictoris. D'una banda, segueix la veta als seus amics pijos. De l'altra, vol ser fidel al Flanagan. Finalment, haurà de decidir-se a favor de l'un o dels altres. No es pot estar bé amb tothom, sembla que pensi, s'ha de prendre partit. I ho farà, peti qui peti.
L'Erra-à és un pijo prototípic. S'embolica, aparentment, en una història tèrbola de tràfic d'estupefaents. Es va guanyant a poc a poc el respecte de Flanagan, sobretot quan el detectiu observa el tracte de deferència que demostra amb els clients del bar del seu pare. No és, però, tan transparent com semblava. El secret que amaga, elucidat ben avançada la novel.la, el fa aparèixer d'una manera del tot oposada a com ens l'havíem imaginat de bon començament.
L'Eulogio i el Pedernales són dos personatges inquietants. El seu aspecte desmenteix la imatge que provisionalment teníem d'uns traficants de drogues. En relació amb les activitats que els ocupen, semblen uns nois vinguts d'una altra galàxia. Caldrà esperar, però, que tot s'aclareixi.

Suggeriments didàctics

1. Com tots el col.lectius urbans, els pijos tenen una manera peculiar d'expressar-se. És allò que anomenem argot. A Flanagan de luxe en trobem diversos exemples. Partint d'aquesta informació, els nois i les noies poden fer una llista d'expressions semblants que coneguin i anotar a continuació de cadascuna l'equivalència en el llenguatge estàndard. Per completar l'exercici, es pot treballar el concepte d'argot i formulant-ne uns quants exemples que puguin ser familiars als alumnes.

2. A la novel.la es planteja el contrast entre dos mons: el del barri d'en Flanagan i el de la zona alta dels pijos. Utilitzant de model algun fragment del text, els nois i les noies poden elaborar una descripció en què es contrastin dues zones de la localitat on viuen.

3. Els pijos de la novel.la acostumen a posar-se noms que tenen poc a veure amb els reals. Tots tenen com a base, però, una característica o una anècdota peculiars, que serveixen d'excusa per a atribuir a cada noi aquests sobrenoms. Cada alumne de la classe, després de llegir la novel.la, hauria de ser capaç de posar un nom diferent a cada personatge, en funció de la informació que n'hagi pogut obtenir.

4. L'aventura del iot és molt rica en vocabulari marítim. Els alumnes, amb l'ajuda d'un diccionari ideològic, poden identificar cada mot que apareix a la novel.la i, posteriorment, enriquir el seu lèxic amb el major nombre possible de paraules relacionades amb la navegació.

5. Els perills del consum de drogues de disseny és evident. Perquè els alumnes en siguin més conscients poden visitar un centre d'assistència primària i recollir-hi tota la informació possible. Un cop fet això, es pot dedicar una classe a comentar l'opinió que els nois i les noies en tenen.