De tot cor.
Tiaguín Moltó havia estat el periodista més malvat de les premsa del cor. Ningú com ell aconseguia ridiculitzar les famoses i posar-los paranys a fi d'obtenir-ne un bon titular, ningú com ell olorava la roba interior bruta de les cantants i els calçotets dels polítics, ningú no creava situacions tan divertides davant de les pantalles de televisió. Fins i tot una vegada va ordir un reportatge que destapava els tripijocs econòmics d'una colla de pocavergonyes formada per gent del Govern, de l'oposició i de l'Església. Per això —cosa gens estranya—, algú el va matar. Tots els qui el coneixen van sospirar alleujats i molts van pensar que ja era hora… però només un n'era el culpable.
(Sinopsi)