Montero és assassinat pel sistema Vaccarizzi. es a dir, des de fora de la pressó, on és ell, per un tirador professional. L'inspector Huerta pensa que això és feina de la Màfia internacional i això vol dir que ja és a Barcelona.

* * *

Edat de lectura

Barcelona Connection es caracteritza per la utilització dels elements característics de la novel.la negra. L'inspector Huertas, un policia incorruptible, vol esbrinar la veritat d'uns casos d'assassinat que una colla de policies corruptes i de delinqüents intenten amagar. Les seves indagacions el conduiran a caus de tota mena, on impera la prostitució i el tràfic de drogues.
Així, doncs, tant pel tema com pel seu plantejament, Barcelona Connection és una obra adequada per a nois i per a noies més grans de 16 anys.

Argument

Tres assassinats es produeixen correlativament a Barcelona. Marià Boter Sánchez, director gerent d'un conegut hotel barceloní, amb antecedents penals i relacionat amb el tràfic de drogues, i Lluc Abalart, també amb antecedents penals i relacionat amb la prostitució de menors, són abatuts la mateixa nit. Uns dies més tard, Tomàs Montero, que estava engarjolat a la presó Model per la seva implicació en una xarxa de negocis il.legals, cau mort, víctima d'un tret disparat des del carrer.
El mètode emprat molt similar a l'usat per assassinar Raymond Vaccarizzi i l'arma utilitzada, un fusell amb mira telescòpica i infrarojos, fa sospitar l'inspector Huertas, encarregat d'investigar el cas de Montero, que es tracta d'un complot de la Màfia Internacional. La teoria de Huertas és que els Estrangers, com ell anomena la Màfia, volen establir-se a tot preu a la ciutat i, per aconseguir-ho, han engegat una guerra salvatge contra els seus possibles adversaris.
Però la teoria del Huertas no fa fortuna entre els seus companys. El primer a rebutjar-la és el comissari Valbuena. Des del seu punt de vista, la Màfia Internacional considera Espanya únicament com un lloc d'estiueig que, de tant en tant, utilitza per amagar-se dels problemes al seu país. Tampoc l'accepten els seus companys, el Cuenca i el Faura, ni en Solà, el magistrat amic de l'inspector. Tots s'entesten a defensar una altra hipòtesi: el Montero ha estat víctima d'un home (pare, amant o germà), venjador d'alguna joveneta prostituïda i enganxada a la droga.
Les investigacions del Huertas el porten fins al Club Merecumbé, club que freqüentava el Montero, on aconsegueix molt fàcilment, potser massa, esbrinar qui és el culpable de l'assassinat: Adolfo Roberto Turek, un argentí que feia de goril.la en el local. Però aquest és simplement un cap de turc; rere seu s'intenta amagar tota una xarxa de prostitució i de tràfic de drogues. Serà la seva noia, la Sílvia, qui doni noves pistes al Huertas per a resoldre el cas.

Tema

A la manera de la novel.la negra clàssica, Barcelona Connection tracta el tema de la corrupció policial i política, a través d'una trama en què l'alta societat i els baixos fons comparteixen les mateixes maquinacions criminals.

Personatges

Per a Paco Huertas, inspector de policia i protagonista de la novel.la, la feina és un refugi que li permet evadir-se de la soledat. Després d'haver-se divorciat d'Amèlia Farriol, l'únic vincle familiar que manté és el seu fill Óscar, a qui visita cada cap de setmana. Però no és únicament per evasió que el Huertas s'aboca a la seva feina. L'inspector, que havia escollit la professió per convicció, continua mantenint ferma la seva voluntat de combatre el crim, la qual cosa fa que sigui titllat d'idealista pels seus companys i, alhora, aquella convicció el converteix en un policia incorruptible.
A diferència dels seus amics i dels seus companys, el Huertas continua respectant la frontera que separa els procediments legals dels il.legals, tot i que hagi de fer petites concessions amb alguns confidents o amb algunes timbes clandestines. Es manté incorruptible en un món en què tothom es veu obligat a ser una mica corrupte per poder sobreviure, per poder tirar la feina endavant, actitud que li retreu fins i tot el seu bon amic el magistrat Solà:

"No ets un bon policia [...] I saps per què? Perquè t'agrada massa el so de les paraules amb majúscula, la Noblesa, l'Heroisme, la Justícia, el Bé i el Mal. T'agrada tant com sonen que mai no t'has aturat a comprendre el que signifiquen. Actues com si esperessis sentir un triomfal "ta-txan!" de fons, o l'aplaudiment dels xavals de les primeres files."

Suggeriments didàctics

1. Per a familiaritzar els nois i noies amb la novel.la policíaca, s'organitzarà una exposició dels llibres del fons de la biblioteca que pertanyin a aquest gènere. Així mateix, es pot aprofitar aquesta exposició per fer una breu ressenya dels llibres seleccionats.

2. Abans d'iniciar la lectura de la novel.la és recomanable desenvolupar un treball de recerca d'informació a fi de configurar un panorama històric de la novel.la policíaca i la seva derivació posterior, la novel.la negra. Aquest treball es pot aprofitar per organitzar a classe algunes exposicions de llibres dels principals conreadors del gènere: Arthur Conan Doyle, Agatha Christie, Georges Simenon, Dashiell Hammett i Raymond Chandler.

3. L'adaptació cinematogràfica de novel.les policíaques ha estat un recurs freqüent. Aquesta circumstància ha fet que algunes pel.lícules hagin estat més conegudes que el text original en què s'inspiren. Per a conèixer aquest lligam entre cinema i literatura es pot desenvolupar un cicle de pel.lícules inspirades en novel.les negres, com per exemple The Big Sleep (1946) traduïda amb el títol El somni etern, The Maltese Falcon (1941) El falcó maltès, o Kiss Me Deadly (1955) El petó mortal.

4. Per definir les característiques formals i temàtiques del cinema policíac s'analitzaran algunes constants recurrents (el crim, les pistes, el mòbil, la investigació, l'ambientació, el delinqüent, el confident, etc.) a partir d'un conjunt de pel.lícules.

5. A Barcelona Connection s'han utilitzat fets reals per construir la trama de la novel.la. Aquest recurs es pot utilitzar per a elaborar un relat policíac breu. Es recolliran retalls de premsa sobre alguns fets delictius per establir una base documental que permeti produir una narració versemblant. És recomanable que, abans de començar a escriure, els nois i les noies discuteixin en grup sobre les circumstàncies de l'entorn del crim (protagonistes, ambient que els envolta, desenvolupament dels fets, etc.) per desenvolupar totes les possibilitats del relat.