Manel Marí (Eivissa, 1975 - València, 2018). Poeta i activista cultural.

Llicenciat en Sociologia per la Universitat de València, pren part dels moviments estudiantils del País Valencià i és coordinador general del Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), organització d'estudiants de la Universitat de València activa entre els anys 1996 i 1998. Treballa com a guionista de televisió, articulista, traductor i corrector lingüístic, a més de col·laborar en mitjans diversos com el diari Última Hora Ibiza y Formentera o el portal digital Nou Diari. Fou director de la col·lecció "Poesia Precintada" de l'editorial Res Publica. L'any 1998 guanya el Premi Miquel Àngel Riera de poesia per Poemes en gris (1999) i, el 1999, el Premi Baladre de l'Institut d'Estudis Eivissencs per Patrimoni dels dies (2001). També és autor dels reculls Clarisse (2000), Poemari de descortesia (2000), Deshàbitat (2004, Premi Senyoriu d'Ausiàs March), No pas jo (2005, Premi Mallorca de poesia), Suite a Mitges (2006 i amb il·lustracions de Ricard Bofill Torres) i El tàlem (2008, Premi Ciutat de Palma - Joan Alcover del 2007). El seu darrer títol, Tavernàries (2016), obté el Premi València de Poesia de la Institució Alfons el Magnànim.

L'obra poètica de Manel Marí és una de les més sòlides, destacades i reconegudes de la seva generació. L'any 2018 se li concedeix el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes a títol pòstum.

Va ser soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Fotografia: © Miguel Lorenzo, Nou Diari.