Deshàbitat

És ara que habitem la gravetat i els hams
i la condescendència del fat de tota víctima,
d'anar assentint a l'heura que decreix des del pit
i delicadament ferma el cos a la inèrcia.

Més amb el cop de peu que no amb la passa
cal que mirem d'entendre que ja no som d'on som,
llençar les mans més lluny de pàtries i d'exilis,
prendre un grapat de terra i esbargir-la per l'aire
per habitar-la el temps que la ullada permeti,
i capgirar l'atzar amb el menyspreu dels vincles,
i jugar-se la cara pel darrer gest de força:
la bufetada al temps i al greuge necessari,
l'enderroc de l'espai que ens càpiga a les mans.

(Del llibre Deshàbitat, dins de Grans Èxits. Palma: Moll, 2010, p. 31)