Dogma de fer

Dels temples en desús no em quedo pas el vostre
i ja no sou ningú per a retreure-m'ho,
heu perdut tota força amb les inèrcies
d'anar cercant, desfent, recriminant els mites
la poca connivència, que no us fessin el joc
o que no us adulessin tant com heu adulat,
sé de quins evangelis podríeu ser capaços.

Ara que em ve de gust calcular la blasfèmia
puc dir que no he perdut totes les fes encara
i escometo les místiques, tot d'una,
amb aquest nou encís de la carnalitat.

(Del llibre El tàlem. Palma: Moll, 2008, p. 29)

* * *

Bar i vespre

Només entre el soroll trobo l'eternitat
greu del silenci, car
ja cap altre soroll no hi cap per fer-me nosa.

(Dins de El tàlem. Palma: Moll, 2008, p.31)

* * *

Tàlem

per a en Pep Lluís, n'Antònia i na Maria,
abocats des de sempre a l'afecte,
promovent sense descans la lleialtat.

Les cuixes de la nit, els seus suburbis
sota el cotó sollat que du el fum o la boira,
les meuques, eh, les meuques, que ja no adulen déu
perquè es pensen traïdes a tots els evangelis,
els borratxos que tan sovint s'empipen
si els delaten els llums de l'ambulància;
les cuixes de la nit, el sexe obert
per on raja el que queda de la ciutat que viu,
que estima d'amagades amb l'arrap compulsiu
de qui ja compta enrere...
i nosaltres cercant-nos dins aquesta trinxera
de les finestres mudes, carrers desproveïts
i una immensa revolta vers el cau
que apaga els crits de fam del pit cru de la mare
i devora el nou ordi que ens durà al nou bateig,
que ens tornarà a dir els noms, però aquest cop els nostres.

(Dins de El tàlem. Palma: Moll, 2008, p. 40)