"Tu saps molt bé que mai
no m'he tingut per grec.
Lluny de la meva infància,
dels meus rius vermellosos
i de la meva gent,
he adoptat costums
que no t'han d'enganyar.
No tinc enyors de terres,
però, encara estimant-te
sempre en la teva llengua,
tu saps molt bé que mai
no m'he tingut per grec.
Admiro els vostres temples
però els meus déus em parlen
des del fullam dels arbres.
Esposares un bàrbar.
Et recullen les llàgrimes
unes mans estrangeres
que quan t'acaricien
mai no acabes d'entendre.

Hekatònim"

(Del poemari Cants d'Hekatònim de Tifundis. Barcelona: La Gaya Ciència, 1982, p. 16)