"És un dia de pluja, un dia laic
de parafangs i cantonades tristes.
Bigues de llum suporten els trespols
d'una sala dins teu on algú vetlla.
Aviat seran closos aquests anys,
i si no aprens a viure com un monjo
només ho podràs fer com un servent."

(De L'ordre del temps, dins de Els primers freds. Poesia 1975 – 1995. Barcelona: Proa, 2004, p. 43)