Ramon anava al concili per sol·licitar l’organització d’un orde militar que combatés els infidels a Terra Santa i la fundació d’escoles de missioners. El clergue Pere, amb qui es mesura Llull, és un contrincant invencible, algú que mai no acceptarà els seus punts de vista. Pere, en efecte, va al concili per obtenir beneficis per a ell i per a la seva família: és un home que toca de peus a terra i que vol pujar en l’escala social. Aquesta manera de fer repugna al laic Ramon, que ha donat tota la seva hisenda i la seva vida per enaltir l’honor de Déu. Ramon considera que l’actitud de Pere és una perversió moral; Pere pensa que Ramon és boig, que és el que vol dir el terme medieval ‘fantàstic’. Un cop s’han presentat els dos personatges, Ramon proposa una discussió sobre a fantasia, és a dir la bogeria, regida per unes regles que consistiran a debatre l’assumpte des de cinc punts de vista: el concepte de fantasia, les quatre causes de l’ésser, l’honor, la delectació i l’orde. La conclusió del diàleg és desoladora, perquè Pere marxa convençut que Ramon és ximple, i Ramon creu que el pecat de Pere no té remissió.

La importància d’aquesta obreta resideix en la capacitat de Llull de reportar amb nitidesa l’opinió negativa que tenien d’ell els seus adversaris, mentre fa una propaganda del seu projecte intel·lectual i espiritual molt carregada emotivament.
 

Altres edicions:

• Phantasticus. Disputa del clergue Pere i de Ramon, el fantàstic. Bellaterra: Stelle dell'Orsa, 1985.
• Pàgines pedagògiques. Barcelona: Eumo, 1992. [Fragment]
• L. Badia, Teoria i pràctica de la literatura en Ramon Llull. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.
• Llibre de la disputa del clergue Pere i Ramon el fantàstic: llibre de la ciutat del món. Santa Coloma de Queralt: Edendum, 2008.
• Dins de Nova Edició de les Obres de Ramon Llull. Palma: Patronat Ramon Llull, 13 vols., 1990-2015.