"Aquesta figura es departida en .xij. figures, les quals son a. s. t. u. x. y. z. e figura elemental e figura demostrativa e .iij. figures de comensamens. On, primerament direm de a., e puxes per consequent direm de les altres figures.

1. De la figura de A.

Aquesta figura es departida en .ij. figures, so es assaber, la primera e segona.
La primera figura es circular, on està a. en lo mig, segons que apar en lo comensament de la ART; e es la figura composta de .xvj. cambres avens linyes de la .j. cambra a altra, a significar que totes les cambres an conveniensia, e que en re no's contrariejen.
2. En aquelles cambres son escrites .xvj. dignitatz, les quals entenem esser en Deu, so es assaber: bonea, granea, eternitat, poder, saviea, amor, vertut, veritat, gloria, perfecció, justicia, larguea, simplicitat, noblea, misericordia, senyoria.
3. Aquestes dignitatz son comensamens d'esta ART, e en ells s'endressen los altres comensamens de la ART, enserquant lo universal, en lo qual es atrobat lo particular artificialment, concordant les cambres de la figura sens neguna contrarietat, e metens la t. en les cambres segons que hi pot entrar ni caber.

De la segona figura (de a.)

Departida es esta figura en .C.xxx.vj. cambres, segons que apar en ella mateixa, e en cada cambra à escrites .ij. dignitatz de la primera figra, e per açò es mesa la primera figura en la segona, segons que apar en la figura demostrativa, combinant les cambres dels dos sercles sobirans. En les quals cambres, en esta figura, son comensaments e regles a enserclar los particulars, eligent l'artista aquelles cambres qu'els particulars signifiquen, e metent en elles la t. segons les condicions de la segona distincció. En cascuna cambra d'esa figura cové a b. remembrar lo triangle blau de t., entenent c. que a. es .j. Deu tan solament e que es .j. per essencia e natura, e que les dignitatz son cascuna l'autra, e que an obra en si metexes e extra sí metexes, segons que's prova en esta ART.

2. De la figura de S.

Aquesta figura es departida en .ij. figures: en primera e en segona.
La primera figura es circular e es conposta de .iiij. quadrangles, segons que apar en lo comensament de la ART; e son en aquells quadrangles les letres qui son de a. tro a s., en en lo mig loc de la figura està s.
2. Los .iiij. quadrangles son conposts dels actuals e de la privació dels actus de les .iij. potencies de s., so es assaber, memoria enteniment e volentat.
3. Ab aquestes .iij. potencies pren s. los objectz o'ls lexa, segons que apar en l'alfabet de les letres on los quadrangles son conpotz. A la b. c. d. e. deu esser donada color blava, e a la f. g. h. i. negra, e a la k. l. m. n. vermella, e a la o. p. q. r. vert.
4. En axi con la potencia sincitiva obra ab los .v. senys corporals, en axi s. obra ab les .iij. potencies per los .iiij. quadrangles, prenent per objet a. t. u. x. y. z. e la elemental figura e'ls altres objetz qui a esta ART se covenen.
5. e. pren los objetz continuament per b. c. d., la i. los pren a vegades per f. g. sens h. a vegades descorren per los universals, enserquant los particulars sengons que son amables per d. o airables per h.
6. Per e. i. se formen en esta ART questions arguments e solucions e necessaries preposicions, e per n. son en esta ART supposicions e fe e creenses, e per r. son en esta ART dubitacions; e la e. es en esta ART per la primera entenció, e i. n. r. son per la segona, e i. es per la primera, segona comparació de la n. r. Les condicions de e. i. n. r. son moltes segons que apar en la segona distinció, e per asò nos en aquella tractarem de lurs condicions, segons que la t. entra en lurs cambres."

("Comensa la primera distinció", del llibre Art demostrativa)