El Cant de Ramon (1300) és una autobiografia en vers que sol·licita l’adhesió del lector a la causa de l’autor. Consta de 14 estrofes monorimes de sis versos de vuit síl·labes. El poema comença amb la conversió de Ramon, i repassa les principals fites de la seva carrera, des de la fundació de Miramar, a la redacció de l’Art. El jo líric es queixa del poc èxit de la seva empresa i demana a Déu que el protegeixi i que li concedeixi "companyons coneixents" que l’ajudin a portar endavant el seu projecte. El text inclou alguns moments molt emotius, com si Llull hagués trobat una nova funció a la poesia trobadoresca, cultivada en la seva joventut, i de la qual havia renegat.
* * *
Altres publicacions:
Ll. Riber, Vida i actes del Reverent Mestre i Benaventurat Màrtir Ramon Llull. Palma de Mallorca, 1916. [Fragment]
Poesies. Barcelona: Barcino, 1925.
Pàgines escollides. Barcelona: Barcino, 1932.
DD. AA., Antologia de la poesia catalana. Barcelona: Tasis, 1949.
Obres essencials. Barcelona: Selecta, 1957/60.
Poesies. Barcelona: Selecta, 1958.
J. M. Castellet i J. Molas, Antologia general de la poesia catalana. Barcelona: Edicions 62, 1979.
J. Romeu, Interpretació del Cant de Ramon. Madrid: Cátedra, 1983.
DD. AA., Historia de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62-Orbis, 1984.
Lola Badia, Literatura catalana medieval. Selecció de textos. Barcelona: Empúries, 1985.
Poesies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988.
Lo desconhort. Cant de Ramon. Barcelona: Obrador Edèndum, 2004.
Cant de Ramon. Lo desconhort. Muro, Balears: Ensiola, 2005.
J. Miralles, Antologia de textos de les Illes Balears. Palma de Mallorca: Institut d'Estudis Baleàrics / Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006.
