Aquest és un llibre que recull els textos publicats en forma d'articles a les pàgines del Diario de Mallorca al llarg de quasi tres anys: entre el mes de març de 2007 i el desembre de 2009. Els he escrit, aquests textos, des de la imaginació, l'extravagància, la ironia, potser el sarcasme. Sovint he tingut la impressió d'arribar massa tard en un món massa vell. Alfred de Musset ho escrivia als vint-i-tres anys, en la plenitud del seu romanticisme, indòcil perquè just havia descobert que la hipocresia és una pàtria. Hi ha en aquests textos una part del meu món. Com en un vell mirall sobre el qual es reflecteixen les imatges boiroses, trobaràs la vida universitària, els ocells que s'expandeixen i viuen pels campus, les catàstrofes ecològiques, els feixismes larvats del nostre temps, els lliris blaus de Pasqua, la Guerra Civil i el dolor dels vençuts, la incompetència, el ressentiment, el sectarisme, la mentida hipòcrita… La denúncia de la infàmia i la burla. Sovint la realitat hi és vista des de l'humor, però també des de l'amor. Des de la passió i des del desencís. Sobretot, des de la convicció que la creació cultural només pot ser provocadora, rebel, crítica, capaç de trencar l'hermetisme de les veritats absolutes.

(Sinopsi)