Josep Iborra (Benissa, Alacant, 1929 - 2011). Crític literari, i narrador.

Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i doctor en filologia romànica. Exerceix com a professor de Secundària, des d'on promou la llengua i la cultura valencianes, i posteriorment codirigeix l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València i va ser membre del Servei de Normalització Lingüística de la UV.

Tanmateix, el que li ha valgut un reconeixement en el món de les lletres catalanes és la seva tasca com a assagista, conferenciant i prologuista. Entre els títols publicats destaquen, en narrativa, Paràboles i prou (1955), i en assaig, Fuster portàtil (1982), Trinxera literària (1995), Inflexions (2005) i Fuster, una declinació personal (2014). A més, col·labora habitualment en publicacions periòdiques com ara Serra d'Or, L'Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya.

Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l'AELC.
Documentació: Bernat Capó i Joan M. Monjo.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor / Bernat Capó.