"Les revistes més rigorosament erudites i també publicacions que han tingut la pretensió d'influir més immediatament en el canvi social i cultural del país han tingut en ell un col·laborador sempre ben disposat, regular i atent. En una entrevista recent, tot comentant el poc espai que la premsa valenciana dedica a esdeveniments literaris locals, Iborra es tirava les mans al cap imaginant una futura història de la nostra literatura que tingués com a única font aquesta premsa. Tanmateix, és seguríssim que, a partir de les desenes i desenes de notes que Iborra ha anat publicant sobre llibres recents, es podria construir un bon panorama de tot un període, amb les vicissituds dels escriptors, nous i ja no tan nous, els avatars dels gèneres i balanços conjunturals ben establits."

(Francesc Pérez i Moragon. "Introducció", dins Paràboles i prou. Alzira: Bromera, 1995, p. 15)

* * *

"Així doncs, l'home [...] és el protagonista d'aquestes Inflexions. S'hi pot endevinar una voluntat de reflexió constant sobre un mateix i sobre la relació amb els altres; una voluntat de viure moralment, sobre la base d'unes normes personals i defugint la moral que li ha estat sobrevinguda. [...] I en aquesta mirada a l'home, la literatura hi té un paper central: des de molts punts de vista, també des de la reflexió sobre la lectura i l'escriptura en elles mateixes, com a processos, com a mecanismes circumdants a la cultura al mateix temps que intrínsicament humans. Al capdavall, d'una obra com Inflexions, allò que de veritat en queda és la imatge d'un lector. D'un gran lector, això sí. Com en un calidoscopi, els distints fragments de l'obra van donant forma a la imatge d'un intel·lectual de mirada lúcida i punyent, de comentari àgil, de reflexió pertinent. Però, sobretot, d'un intel·lectual d'una vasta cultura [...] i d'una amplitud de mires realment envejable, atent a les emanacions de la societat i del temps que li han tocat viure."

(Pere Calonge. "Notes a peu de pàgina", Levante, 10 de juny del 2005, Suplement "Postdata", p. 5)

* * *

"Josep Iborra és i ha de ser un dels nostres referents, i el seu assaig un «llibre de capçalera» d'aquells que ell mateix reivindica en les pàgines d'Inflexions. De moment, per sort, el paper encara ens salva de la mediocritat global de la mà d'un mestre i degà de tots els qui contem coses sobre llibres, a les revistes inofensives que no tenen cap «share».
Inflexions conté l'essència del nostre poble: la irònica expressió del sentit comú, amanida amb coneixements erudits de tota mena."

(Maite Insa. "Consell de savis", Lletres valencianes, núm. 15, estiu 2005)

* * *

"[...] Josep Iborra pertany a una generació en què filosofia, pintura, música, literatura, tot conflueix en l'anàlisi i la recreació de l'assaig. Alguns debats, com el subscrit fa dècades per C.P. Snowen en Les dues cultures arriben fins aquestes Inflexions. De fet, es penedeix de l'allunyament progressiu, irreversible, de la ciència i la cultura humanística. Les notes flueixen d'un tema a un altre, des d'un Bach i Haydn tocats pels déus a una aproximació a la Lliçó d'anatomia de Rembrandt, o bé les limitacions que li suggereix la teoria freudiana dels somnis; en sintonia amb Rilke, la desconfiança en la psicoanàlisi de Josep Iborra no és per incredulitat, sinó per prevenció que s'altere encara més el nostre mar de fons. Descobertes així les cartes i fora del terreny de les idees, l'autor se'ns obre amb comptagotes, ens barra el pas a la intimitat, però quan ho fa sentim com reboten les pedres en acostar-nos al penya-segat."

(Alfred Mondria. "La ferida de Jacob", Avui, 7 de juliol 2005, Suplement "Cultura", p. 14. Vegeu l'article sencer)