Heura meva que solques ferma
els murs del meu enteniment,
et procuraré saó, llum,
que el pretèrit siga llavor
de l’avenir ben arrelat.
Que reste immutable, fixada
al mur amb permanent memòria
la teva estructura vital
quan, heura meva, ja no hi sigues.
Quan ja no hi sigues, el sec, heura
meva, dirà qui vares ser.

(Dins Conjectures, consideracions i altres reguinys. Barcelona: Oblicuas, 2019)       

* * *

Quan l’absència esdevé absència
tot és més fàcil: trist record amarg.

L’absència que el temps insistent plany
esdevé, quanta crueltat, presència.

L’absència present que arrela dintre
inamovible esdevé punyent.

L’absència com si res... doncs això.
Quin dolor l’absència quan no ho és!

(Dins Conjectures, consideracions i altres reguinys. Barcelona: Oblicuas, 2019)       

* * *

Els ulls front el mirall

Tracte, emmascarat, d’emmascarar-me
però ja ni el maquillatge esmicola
aquesta opressió enmig del pit,
i revisc cada instant el teu record
entre tanta alegria com m’envolta
i que m’assedega sense remei
d’aquell rostre teu tan seré, tan bell.

Regnaves els dies de carnestoltes
i així pensava honorar-te de nou...

         tot em du a tu,         tot ha canviat!

Amb els sentits entelats ric per fora,
obligat, un somriure trencadís
que de tan forçat esdevé ganyota.

Aquesta disfressa, que em pesa a sobre,
el meu ànim empeny muscles avall,
enfosquit quan soc en la intimitat
al més fons del meu ésser, enaltint
a ulls de tots, amb una trista alegria,
l’aplom i l’esme que pensen que tinc...
que mostre ací, entre tanta algaravia.

(Dins I Mostra de Poesia Alfara del Patriarca. Ajuntament Alfara del Patriarca, 2022)