Negar

El seu advocat els va dir que seria la millor solució: ho havien de negar. Tot. Així que, com que no hi veien cap altra solució, ho varen fer. Varen negar-ho tot. El major agafà el mall, s’enfilà cap al dipòsit i li va fotre un parell de cops amb tota la força que va poder. Pel clivell va començar a brollar aigua fins que la mateixa pressió va acabar rebentant el dipòsit. En uns minuts la granja era tota negada, no es va salvar cap pollastre. Ja només calia esperar al pèrit de l’assegurança.

(Vocabulari de Guillats, dins Plaerdemavida, núm. 65, estiu 2020)

* * *

Orfeó

Era un orfeó molt respectat. Va ser l’únic que, durant aquell aplec de cors, li va cantar les quaranta al president.

(Vocabulari de Guillats, dins Plaerdemavida, núm. 66, tardor 2020)

* * *

Havia eixit un bon dia, però després de dinar s’havia enterbolit l’oratge. Feia l’efecte que d’un moment a un altre podria caure-hi un bon ruixat. Però res no li anava a aigualir el dia. Havia baixat de l’autobús a la seua parada habitual. En dos minuts arribaria a casa. Eren les dues, hi havia temps de sobra per a preparar quatre cosetes a la maleta i agafar el vol. Va tornar a obrir el maletí per tal de comprovar que els fulls amb la reserva dels bitllets hi eren; la tercera volta que ho feia durant el trajecte, i, efectivament, allí eren, al seu lloc, impresos en dos fulls de paper reciclat i ben guardats en una subcarpeta. Anava repassant mentalment que tot anàs bé. Res no podia eixir malament.

(Fragment d'Una vida Llogada. Barcelona: Sunya, 2012)

* * *

Mentalment em vaig representar una línia horitzontal subdividida en tres parts: a l’esquerra, hi havia tots els records que conservava des de la infantesa fins uns moments abans de l’accident; enmig, un buit que representava el període que havia passat en coma i que no podia saber quant de temps abastava; la tercera subdivisió corresponia als esdeveniments que estaven succeint-me des que havia obert els ulls a l’hospital. Els records els tenia clars, romanien amb nitidesa dins meu. Els nous esdeveniments també els tenia ben frescos. La clau, per tant, era esbrinar què havia passat enmig per a tractar d’entendre el present i saber què podia esperar del futur.

(Fragment de Clepsidra. Alzira: Neopàtria, 2021)