"Carme Guasch escriu un excel·lent català, parla de coses que són a l'abast d'un ample cercle de lectors, i ho fa de manera entenedora, en poemes de gran musicalitat [...]. Les imatges, generalment poc agosarades, són en canvi molt plàstiques i riques de connotacions paisatgístiques, afectives i culturals."

(Maria Àngels Anglada. "Poetes de l'Empordà", Hora Nova, 23-29 de gener de 1979)

* * *

"Aquesta exquisida poetessa posseeix una sensibilitat tan aguda, una percepció tan tendra, una comprensió diríem tan amorosa i maternal de les coses, els conceptes i els sentiments, que la fan, possiblement, valgui el pleonasme, la més femenina de les nostres poetesses. La seva inspecció del món circundant o intern és sempre amorosa.[...] Carme Guasch s'ha creat un món meravellós i senzill, que sap dir, més que recitar, sense complicacions mentals ni barroquismes acròstics expressius, dintre una línia lleugerament ondulada, equidistant de la disciplina clàssica i la eufòria llibertària, que és l'indument retòric que més es porta. Culta i austera, documentada i inquieta, aquesta escriptora ha adquirit una envejable seguretat en sí mateixa."

(Carles Fages de Climent. Discurs pronunciat durant la Festa de la Poesia de Figueres l'any 1968. Dins Jordi Pla, "Carme Guasch: la literatura o la vida", Revista de Girona, núm. 193, març- abril 1990)

* * *

"Josep Faulí qualificava l'obra de Carme Guasch com a madura de sentiment i intel·ligent de realització. Penso que és un definició exacta. Podríem afegir-hi que la clau n'és la sinceritat amb que l'autora aboca les seves vivències personals i, a la vegada, l'afinament rigiorós amb que manipula l'eina de la llengua. Si ens fixem en l'estil, observarem la llisquent naturalitat amb què confegeix la seva prosa i el seu vers. Els poemes de Carme Guasch són una feliç resolució d'una equidistància: la imatge precisa, sovint extreta dels elements més pròxims al lector comú, amb una fluent assequibilitat de lèxic, d'una banda, i una subtil elaboració formal, cadencialment impecable, dels seus versos per l'altra banda."

(Jordi Pla. "Carme Guasch: la literatura, és a dir, la vida", Revista de Girona, núm. 193, març- abril 1990)

* * *

"El recull analitza totes [...] les situacions conflictives en què una dona es pot trobar en la nostra societat, des de la infantesa fins a la vellesa. [...] Situacions totes elles diverses però totes elles també amb un denominador comú: la solitud, la marginació. Temes de la més alta importància humana, però formalitzats literàriament només en els seus trets essencials. [...] És evident que el que pretén Carme Guasch és criticar la incomunicació de l'ésser humà en la nostra societat. Però ho fa d'una manera subtil, soterrada, perquè, de fet, el to de les narracions no és agre, ni violent, ni tan sols crític – i potser per això la crítica és més aguda. Combinant l'humor amb la ironia i el lirisme més poètic amb el realisme més quotidià, l'autora aconsegueix que el lector s'acosti a l'heroïna —o, millor dit, l'antiheroïna— de la història i que la comprengui."

(Maria Josep Caldentey. "Incomunicació", El País. "Quadern", 12 d'octubre de 1989)