Carme Guasch i Darné (Figueres, 3 d'octubre de 1928 - Badalona, 22 d'agost de 1998) és una de les escriptores empordaneses més importants del segle XX.

Filla de Carme, modista que de tant en tant viatja sola a París per observar les noves tendències, i d'Anton, de professió liberal, Carme Guasch neix set anys després de la mort del primogènit de la família quan aquest encara era un nadó. Passa la seva infantesa a Figueres i allà és on la guerra sorprèn la família Guasch. Malgrat la pobresa de la immediata postguerra, estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Allà comença a reflexionar sobre les febleses de l'educació franquista.

Paral·lelament, Carme Guasch comença a escriure en el seu Figueres natal sota el mestratge del poeta Carles Fages de Climent amb qui mantingué una estreta amistat. Això propicià que, conjuntament amb altres escriptores com M. Àngels i Montserrat Vayreda i Pilar Nierga, Guasch participés activament en la transcripció i ordenació de l'extensa obra literària de Fages de Climent.

Durant els anys seixanta, al mateix temps que feia col·laboracions en la premsa, Guasch participa activament en l'organització anual de la Festa de Poesia, que celebrava Atenea, Agrupació de Cultura del Casino Menestral, juntament amb els principals promotors d'aquesta: Carles Fages de Climent i Jaume Maurici. Tanmateix, Carme Guasch es presenta sovint a certàmens poètics i és així com l'any 1969 guanya el Premi Ciutat d'Olot de poesia. L'any següent obté la Viola d'Argent dels Jocs Florals de Manresa. A això seguiren altres guardons en els Jocs Florals de Perpinyà, Figueres, Calella i Barcelona.

L'any 1978 i amb el títol Vint-i-cinc sonets i un dia Carme Guasch publica el seu primer llibre que significa la primera mostra d'un dels grans temes que l'autora tracta al llarg de la seva obra: l'amor. El recull, però, també conté poemes de caire polític i d'homenatge als autors i autores que admira, com Josep Carner, Maria Aurèlia Capmany i Carles Fages de Climent.

Es va casar amb Antoni Soler Bos i tingué tres fills: Blanca, que ha treballat de mestra, i Sílvia i Toni, ambdòs periodistes i escriptors. Carme Guasch va dedicar tota la vida a l'ensenyament de la llengua i la literatura, però sense deixar mai d'escriure. A partir de 1982, l'any de la mort del seu marit, dona a conèixer el gruix de la seva producció literària on mostra ja la seva veu madura i delicada. Viu plenament dedicada a la literatura, a través de la qual enceta una reflexió transcendida sobre la mort. Altres temes són l'amor, el pas del temps i les transformacions de la vida.

A partir de l'any 1984, en què publica la seva única novel·la, Trena de cendra, el seu ritme de publicació, amb llibres de contes i poemes, és molt regular. Crea una obra cada vegada més sòlida que la mort escapça l'agost de 1998.

Així, l'any 1985 publica un recull molt valorat de sonets de to elegíac sota el títol d'Amat i amic on es troben homenatges a poetes com Foix, Ferrater o Maria-Mercè Marçal. I el 1989 guanya el Premi Víctor Català de narrativa amb Situacions insulars. Més endavant, el 1993, publica Pràctica de vida, un nou llibre de poesia, i el 1994 apareix el recull narratiu El llit isabelí. La darrera obra publicada és Interiors, un volum de poesia sobre l'absència de l'estimat a través dels objectes propers que estimaren plegats i amb un poema a tall d'autobiografia poètica que clou la seva obra.

L'any 2005 l'editorial Columna publica les seves obres completes, que contenen alguns poemes inèdits.