Josep A. Grimalt
1938-2024
Comentaris d'obra
"Cal molt d'amor a les rondalles per fer el que de fa molts anys ha anat fent Josep A. Grimalt. La referència de pes més reculada en la seva bibliografia és el treball que realitzà a la seva tesi de doctorat. Un veritable recaceig rondallístic de les versions de mossèn Antoni M. Alcover, les quals foren catalogades i estudiades minuciosament. Una feina que s'ha d'arrenglerar al costat del bo i millor de les obres importants de rondallística, i que qui es dediqui a les rondalles catalanes la pot tenir de primera referència. L'edició, prescindint de les diferències evidents, recorda aquesta mena de bíblia rondallística que són les Anmerkungen zu den Kinder— und Hausmärchen der Brüder Grimm de J. Bolte i G. Polívka. I és just observar que en els nostres països va ser el primer en el temps. Terme a quo de la recerca rondallística catalana: el suc de Grimalt a la seva Classificació de les rondalles de mossèn Alcover: introducció a llur estudi (tesi doctoral; Barcelona, Universitat de Barcelona, Fac. de Filologia, 1975). L'obra que ressenyo és, en més d'un aspecte, filla d'aquest treball, i aquest volum —i previsiblement tota l'obra sencera quan estigui acabada— no tindria ni el contingut ni la configuració que té sense el contingut d'aquella. Si les filles avantatgen les mares, quan les avantatgen, es pot dir que aquesta li ha sortit «etxerevida, polida, garrida i ben taiada» com les heroïnes del mossèn.
He d'advertir el lector que no conec personalment l'autor de l'edició, tret d'un cop que el vaig saludar, amb massa brevetat per al meu gust. No puc, doncs, fer esment al seu perfil personal com a vegades és permès de fer en un paper d'aquestes característiques. En aquest cas això seria justificat perquè em sembla que en ell es compleix la dificultat de destriar les complicitats interessants entre vida i estudi. Fóra una gosadia permetre'm que el que en penso traspassés les parets del meu cervell. Però si algú ens digués que en Grimalt va entrar a la universitat amb l'única dèria d'editar les rondalles de mossèn Alcover —algú que llavors hi ensenyava m'ho va dir—, no ens costaria massa de creure. En aquell moment vaig pensar que això era, de per si, simplement una exageració; però el cas és que hi dedicà una molt laboriosa tesi i que ara comença a aparèixer l'edició que fa molts anys s'havia projectat. Pel testimoni que ofereix la introducció i per les característiques de l'edició és obvi que és així. Una voluntat d'estudi de les rondalles que li començà l'any 1962, arran del centenari del naixement d'Alcover.
[...]
Josep A. Grimalt, lector enamorat i vehement de les rondalles d'Alcover, ens ha ofert, de moment, un primer volum d'una edició que promet ser no gens insulsa. Entre línies es palesa un recercador amb una clara inclinació cap a la concepció de la rondalla de Max Lüthi. L'estudi del darrer volum mostrarà millor que els comentaris totes les seves referències teòriques, però aquesta tan extraordinària no pot passar inadvertida. La rondalla esdevé llamineria!, i convida a menjar-se per la seva delicadesa i bon gust. Aquesta edició deixa els textos definitivament a punt per al seu ús i proporciona unes informacions que, em penso, gairebé tothom agrairà. De manera ben especial, potser, els folkloristes, que s'hi entusiasmaran a cada pas."
(Josep Temporal: «Antoni M. Alcover: Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d’es Racó», Llengua & Literatura (Barcelona), núm. 9, 1998, p. 473-479)
He d'advertir el lector que no conec personalment l'autor de l'edició, tret d'un cop que el vaig saludar, amb massa brevetat per al meu gust. No puc, doncs, fer esment al seu perfil personal com a vegades és permès de fer en un paper d'aquestes característiques. En aquest cas això seria justificat perquè em sembla que en ell es compleix la dificultat de destriar les complicitats interessants entre vida i estudi. Fóra una gosadia permetre'm que el que en penso traspassés les parets del meu cervell. Però si algú ens digués que en Grimalt va entrar a la universitat amb l'única dèria d'editar les rondalles de mossèn Alcover —algú que llavors hi ensenyava m'ho va dir—, no ens costaria massa de creure. En aquell moment vaig pensar que això era, de per si, simplement una exageració; però el cas és que hi dedicà una molt laboriosa tesi i que ara comença a aparèixer l'edició que fa molts anys s'havia projectat. Pel testimoni que ofereix la introducció i per les característiques de l'edició és obvi que és així. Una voluntat d'estudi de les rondalles que li començà l'any 1962, arran del centenari del naixement d'Alcover.
[...]
Josep A. Grimalt, lector enamorat i vehement de les rondalles d'Alcover, ens ha ofert, de moment, un primer volum d'una edició que promet ser no gens insulsa. Entre línies es palesa un recercador amb una clara inclinació cap a la concepció de la rondalla de Max Lüthi. L'estudi del darrer volum mostrarà millor que els comentaris totes les seves referències teòriques, però aquesta tan extraordinària no pot passar inadvertida. La rondalla esdevé llamineria!, i convida a menjar-se per la seva delicadesa i bon gust. Aquesta edició deixa els textos definitivament a punt per al seu ús i proporciona unes informacions que, em penso, gairebé tothom agrairà. De manera ben especial, potser, els folkloristes, que s'hi entusiasmaran a cada pas."
(Josep Temporal: «Antoni M. Alcover: Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d’es Racó», Llengua & Literatura (Barcelona), núm. 9, 1998, p. 473-479)
* * *
"Bello relato [Història d'una dama i un lloro]—el autor de unas páginas finales se refiere a lo que no es la obra, ni una novela, ni un cuento— escrito con ironía, con elegancia, con delicadeza. Ante esta obra, ante esta pequeña obrita, el lector siente la alegre gracia de la imaginación, de la fantasía, ya que en cierto modo es un cuento de animales que hablan. Grimalt posee un estilo sencillo y a la vez elaborado, sensual —este sensualismo tan mallorquín, este sensualismo de las novelas de Villalonga—. La claridad de cada frase acierta finamente, parece casi sin esfuerzo, en el encuentro del adjetivo. Pero en el relato, la ironía vence al sensualismo: «Quan hagué begut, ell li allarga un raïm que acabava de collir de la parra.» «Mentre treia l'aigua, ella contemplava embalida el moviment suau i pausat deis músculs deis seus braços estirant la corda.» A estas frases del capítulo I, podemos, por ejemplo, oponer los diálogos de las monjas sobre el destino que habrá de darse al loro blasfemo, que poseen una maravillosa gracia irónica y siempre suave. Se trata, pues, de un libro de gran calidad literaria, de fina imaginación, escrito por un verdadero escritor."
([s.s.]: «Història d'una dama i un lloro, de Josep M. Grimalt», La Vanguardia Española (Barcelona), 25-III-1965, p. 53)
([s.s.]: «Història d'una dama i un lloro, de Josep M. Grimalt», La Vanguardia Española (Barcelona), 25-III-1965, p. 53)
* * *
"[...] esplèndida revelació de Josep A. Grimalt, que amb la novel·leta Història d'una dama i un lloro, finalista del Premi Gabriel Maura 1962, anuncia un narrador intel·ligent, dotat d'un finíssim sentit de l'humor i d'un estil acurat, ric i de gran eficàcia expressiva."
(Josep M. Llompart: «La darrera promoció», dins La literatura moderna a les Balears. Palma: Moll, 1964, p. 225.)
(Josep M. Llompart: «La darrera promoció», dins La literatura moderna a les Balears. Palma: Moll, 1964, p. 225.)
* * *
"L'edició [de l'Aplec de rondaies mallorquines d'en Jordi d'es Racó] va precedida d'una introducció on es passa repàs a com nasqué el projecte, que es remunta a 1962, una llunyana convocatòria dels Premis Ciutat de Palma, que fou motiu perquè Josep A. Grimalt pensés que les rondalles de Mn. Alcover també podien ésser objecte d'estudi científic i no sols objecte de divulgació popular... Un cop llicenciat en filologia, féu de la classificació dels materials rondallístics de Mn. Alcover segons el sistema d'Aarne-Thompson la seva tesi doctoral. També fa esment de la feliç incorporació al projecte, del llicenciat en filologia catalana Jaume Giscafrè, igual com Grimalt enamorat de les rondalles. La gènesi històrica de l'Aplec i el mètode singular seguit per Mn. Alcover en la seva recollida en les llibretes de camp i elaboració posterior definitiva són objecte de detinguda atenció. El mateix Alcover hagué de respondre a determinades crítiques que hom li feia en el sentit de manca de neutralitat científica com a col·lector del tresor rondallístic mallorquí... Aborda també l'espinosa qüestió de la censura moral i la incidència que aquesta pogué tenir en episodis concrets. Pel que fa a la classificació de les rondalles i el sistema a seguir, es valoren els avantatges de l'adoptat, basat en les nocions de motiu i tipus, per la facilitat que el lector tindrà de relacionar cada rondalla amb els paral·lels d'altres col·leccions i l'accés als comentaris que els dediquen els grans especialistes. Afronta la valoració de l'Aplec des de dos punts de vista, el literari i el folklòric. Pel que fa al primer, deixa que la valoració la facin crítics reconeguts com Josep Pla, Josep M. Llompart o Jaume Vidal Alcover, sense callar opinions més reticents com les de Llorenç Riber i Maria Antònia Salvà o clarament negatives com la d'Antoni Griera."
(Juli Moll i Gómez de la Tía: «Antoni M. Alcover, Aplec de rondaies mallorquines d'en Jordi d’es Racó», Revista de Catalunya (Barcelona), núm. 128, abril 1998, p. 156-158)
(Juli Moll i Gómez de la Tía: «Antoni M. Alcover, Aplec de rondaies mallorquines d'en Jordi d’es Racó», Revista de Catalunya (Barcelona), núm. 128, abril 1998, p. 156-158)
* * *
"La figura de Judes a la literatura. Notes per a un estudi sobre hipertextualitat és una bona mostra del caràcter que ha presidit la iniciativa de què us parl. L'autor, Josep A. Grimalt, hi reflexiona sobre la possibilitat o impossibilitat de prendre els Evangelis com a obres literàries i també sobre les percepcions diferents de la figura de Judes i de la Passió que s'han succeït al llarg de la història de la literatura. A més a més, la gran capacitat didàctica de l'autor li permet exposar amb senzillesa qüestions clau de la teoria de la literatura. Per altra banda, la quantitat d'obres literàries que analitza des del tractament d'un mateix personatge, el de Judes, converteix aquest llibre en una bona guia per a l'especialista que vol endinsar-se en l'estudi del tractament de la religió en la literatura."
(Nicolau Dols Salas: [«Nota»], dins Josep A. Grimalt: La figura de Judes a la literatura. Palma: Pastoral Universitària, 2004, p. 7-8)
(Nicolau Dols Salas: [«Nota»], dins Josep A. Grimalt: La figura de Judes a la literatura. Palma: Pastoral Universitària, 2004, p. 7-8)