L’objectiu d’aquest llibre és molt clar: “vol ser un retrat fidedigne d’un temps i un país, el nostre, una narració que reflecteix la manera de viure dels anys compresos entre 1930 i 1950, una època de guerres i fortes convulsions socials”. Amb aquestes paraules Lluís Grifell vol posar de manifest una sèrie d’esdeveniments d’una manera objectiva, amb el propòsit d’aprendre una lliçó d’història, de la nostra història més recent, perquè el lector en tregui les seves conclusions i interpreti, alhora, una part d’aquests fets amb els matisos d’uns i altres, dels vencedors i dels vençuts. I això és una aposta per al lliure albir, pel fet de pensar, de reflexionar sense condicionaments.

Però aquesta obra és, també, un projecte amb clau literària, perquè usa, per dir-ho en paraules de Josep Pla, “la idea stendhaliana del mirall” -¡del seu modest mirall!- per a una població innominada de Catalunya. Grifell, en el mirall hi reflecteix, doncs, unes imatges descrites de la millor manera que l’autor ha sabut fer i d’acord amb les preferències del país, de la seva història, i això posant el màxim d’interès en els detalls. En llegir aquesta obra el lector pot copsar un seguit de fets d’interès històric o curiositats de l’època: el sabó, les Brigades Internacionals, els bitllets de banc, el Katiuska, el mercat negre, les festes de les enramades, el servei secret... 

Es tracta d’una narració ambientada en la preguerra, la guerra civil i la postguerra espanyoles, fruit de l’observació i de l’experiència, d’una etapa candent de la història de Catalunya, amb l’esperit atent d’una persona amb inquietuds literàries. El protagonista, anomenat només Francesc, projecta una experiència d’abast general, viu en una ciutat que tampoc no coneixem, i això fa que pugui ser qualsevol part del país, de manera que tothom pugui sentir-se identificat. És un noi català, de classe senzilla i treballadora, idealista, assenyat, fins i tot arrauxat... què més es podria dir, sinó que és un protagonista que identifiquem amb aquells elements que d’una manera tan original i encertada Jaume Vicens i Vives va definir per a un català. 

Paralel·lament, els casos concrets dels personatges, les seves aventures, com suggereix el títol, situen aquest llibre en una novel·la d’aventures més que versemblant: real. Aventures que esdevenen drames recognoscibles, que captiven de seguida el lector per la seva senzillesa, pel fet divers o pel seu abast més universal i greu.

Aquestes memòries es desenvolupen al mateix temps com una novel·la amb les seves parts, que coincideixen amb les etapes de la vida del protagonista: infantesa, adolescència i joventut. L’estructura, doncs, també respon a allò que la literatura més exigent demana en una obra ben feta: el plantejament, el nus i el desenllaç, conduïts cap a una funció didàctica molt concreta: que els lectors, joves o vells, recordin coses ja sabudes i tal vegada oblidades o que n’aprenguin de menys conegudes.

Podríem definir aquesta obra en unes poques paraules: un llibre format per uns personatges de gran profunditat humana, i una vella i coneguda història que convé no oblidar mai, el darrer element d’una literatura de qualitat.

Ferran Alexandri. “Un nou llibre de Lluís Grifell. Memòries i aventures d’un temps i un país. Catalunya 1930-1950”, a Blog de Ferran Alexandri, 29 d’octubre de 2009. En línia.

***

Aquest llibre recull les vivències i les anècdotes que l’autor visqué durant un viatge a l’URSS l’estiu de l’any 1977. El text és un relat senzill, a partir dels apunts recollits sobre el terreny, que té com a objectiu principal fer una exposició distesa d’aquell país i la seva societat tan aïllats de nosaltres durant molts anys a causa de la guerra freda, del teló d’acer i del mur de la vergonya. Un país que obre portes a mig camí de la dècada dels anys setanta amb l’excusa d’uns Jocs Olímpics: els de Moscou de 1978.

Lluís Grifell és un home que valora positivament les ciutats que va veure, els monuments i els paisatges, però especialment les persones amb qui va tenir un tracte proper. Es va trobar amb un país convençut políticament, disciplinat, que al mateix temps venera i recorda els combatents que l’han defensat; va constatar l’ambient artístic i romàntic però també expeditiu. En resum, va viatjar al país del pèndol.

Ferran Alexandri. “Ferran Alexandri presenta el darrer llibre de Lluís Grifell, Viatge al país del pèndol. L’URSS de 1977”, a Blog de Ferran Alexandri, 13 d’octubre de 2010. En línia.

***

El dia que Hitler va envair Polònia, l’1 de setembre del 1939, el manresà Lluís Grifell (1925) era un adolescent. Vuitanta anys després d’aquells fets que van activar l’espoleta de la Segona Guerra Mundial, l’autor bagenc publica un llibre que, en clau de diccionari temàtic, proposa una mirada als personatges i les motivacions que van conduir la humanitat a la pitjor de les devastacions viscudes fins aleshores. «Les coses no passen perquè sí», apunta Grifell.

«Hi ha unes idees i uns mandataris als qui, quan se’ls posa la bogeria al cap, són capaços de fer moltes bestieses», explica Lluís Grifell, que en un volum publicat el 2009 amb Abadia Editors va abordar aquells anys fatídics de la primera meitat del segle XX centrant-se en les vivències d’un jove a la Catalunya dels anys 30 i 40.

Ara, Grifell ha posat el focus en les causes i els motius que van dur bona part d’Europa, el Japó i els Estats Units a la guerra a El com i el perquè de la II Guerra Mundial, publicat pel segell berguedà Edicions de l’Albí. La conflagració a escala global va deixar uns cinquanta milions de morts en només mitja dècada, entre el 1939 i el 1945. «Hi he estat treballant durant quatre anys», indica l’escriptor manresà, que ha recercat informació tant en la premsa de l’època com en la bibliografia existent.

Toni Mata i Riu. “L’autor manresà Lluís Grifell publica un llibre sobre les causes de la Segona Guerra Mundial”, a Regió7, 29 de gener de 2020. En línia.