Carles Grandó (Tuïr, 1889 - Perpinyà, 1975). Poeta, narrador, autor teatral, gramàtic i folklorista. 

Els seus inicis literaris són en francès, però aviat es decanta per la llengua catalana en la variant rossellonesa. A més dels seus treballs de dialectologia com El català al Rosselló (1917), l'interès en la recuperació de la parla de la seva terra queda reflectit en els seus textos poètics i en prosa. En poesia destaca la seva obra Fa sol i plou (1932), en narrativa, Rossellonenques (1930) i, en teatre, Aqueixa mainada (1913). També escriu un nombre considerable de cançons i articles diversos a diaris i revistes nord-catalanes. Com activista cultural publica alguns treballs de tema folklòric.   

Ha estat felibre i membre del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans (GREC). 

La Universitat de Perpinyà és la dipositària del Fons Carles Grandó.

Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l’AELC.
Fotografia del pòrtic: publicada a la revista Sant Joan i Barres, núm. 71, estiu 1978.