Carles Grandó neix el 30 de març de 1889 a Tuïr, comarca del Rosselló. La seva infantesa i joventut la passa entre el seu poble natal i Ceret. Els estudis superiors i la realització de bona part de la seva vida professional i cultural es desenvolupen a Perpinyà.

Comença a publicar les seves primeres obres en francès, com Fleurs de vie (1912), i de mica en mica es decanta per la producció literària en català, llengua a la qual dedica diversos estudis de dialectologia rossellonesa i treballs de temes folklòrics. Col·labora en diaris francesos com L'Indépendant i en revistes nord-catalanes com L'Instant, Revue Catalane i L'eveil catalan.

En la seva tesi doctoral sobre l'autor rossellonès, Clara Vilarrasa esmenta: "Un punt important de la biografia intel·lectual de Carles Grandó és la influència que va exercir Albert Saisset, també anomenat Un Tal, en la seva obra. Aquest autor va escriure nombroses obres literàries de caràcter costumista i alhora va publicar una gramàtica dialectal. D'aquestes obres Grandó en va extreure, en bona mesura, la seva visió sobre la llengua i la seva inclinació folklorista. Tot i així, Saisset va cometre l'error d'escriure la gramàtica i tota la seva producció literària utilitzant l'ortografia francesa, cosa que els autors rossellonesos posteriors li criticaran més endavant perquè va acostumar la gent del poble a pronunciar els mots «a la francesa». Aquesta qüestió la tindrà molt en compte Carles Grandó a l'hora de redactar la seva monografia dialectal titulada El sotadialecte català de Perpinyà i de la Plana de Rosselló".

Com a poeta en català cal destacar les seves obres El clam roig (1917) i Fa sol i plou (1932) i la participació, amb diversos poemes, als Jocs Florals de Barcelona. És també autor d'un bon nombre de lletres de cançons i sardanes que es conserven en el Fons Grandó de la Universitat de Perpinyà. En l'àmbit narratiu sobresurt el conjunt de proses Rossellonenques (1930) que pertanyen a la reivindicació dels costums i llegendes dels pobles nord-catalans. Una línia temàtica semblant la trobem en la seva obra dramàtica com la peça Aqueixa mainada (1913).   

La seva relació amb la llengua i la cultura catalanes el porten a ser membre de la Societat d'Estudis Catalans, anomenada posteriorment Colla del Rosselló, membre d'honor del GREC (Grup Rossellonès d'Estudis Catalans) i també del Felibritge i l'Acadèmia Ginesta d’Or, dedicada a l'organització dels Jocs Florals del Rosselló. 

Carles Grandó mor a Perpinyà el 8 d'abril de 1975.