J. V. Foix (Barcelona, 1893-1987). Poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es defineix com a «investigador en poesia».

Comença a publicar abans de la Guerra Civil espanyola, però el reconeixement com a poeta de gran qualitat no li arribarà fins ben entrada la dècada dels cinquanta. Incorpora al seu bagatge cultural tant la poesia trobadoresca i medieval italiana, com el surrealisme i el futurisme. Col·labora a les principals revistes catalanes i destaca com a difusor del nou art d'avantguarda, tant literari com plàstic. Publica també llibres de prosa poètica com Gertrudis (1927) i KRTU (1932), fortament influïts pel surrealisme. La guerra i el franquisme estronquen el seu treball periodístic. D'entre la seva obra poètica, destaquen el llibre de sonets Sol, i de dol (1947), On he deixat les claus (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964). L'any 1973 li és concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Va ser un dels primers cinc membres i soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per David Ventura per a l'AELC.
Actualització: Nausica Solà i Helena Molist.