La individualització de la vida privada es troba associada amb el declivi de la legitimitat del patriarcat i amb la transició a un model de família basat en una creixent intervenció del mercat i de l’Estat en la llar. L’article explora a nivell teòric el contrast entre privatització i individualització, així com les causes i les conseqüències que es relacionen amb aquests processos. Encara que la individualització dins l’esfera privada obre el pas a la democratització de la família, comporta també certs perills que convé conjurar.

(...)
Un dels signes més característics del nostre temps és la individualització de les relacions socials. Aquesta línia de força no tan sols s’està manifestant en l’esfera pública, com ja succeïa des dels inicis de l’era industrial, sinó també en la vida privada, on assistim a un profund procés de destradicionalització, especialment com a conseqüència de la pèrdua de legitimitat del patriarcat. En el decurs de la darrera dècada del segle XX la naturalesa de les relacions personals ha experimentat transformacions fonamentals. S’ha produït l’eclosió de canvis que s’havien anat covant durant els decennis precedents i s’han reforçat algunes tendències que s’estaven prefigurant amb anterioritat com a resultat de l’evolució social.

("La individualització de la vida privada en el món actual", Anàlisi, núm. 26, 2001, p. 89-102).