Bartomeu Fiol (Palma, 1933-2011) poeta i llicenciat en Ciències Polítiques, treballa d'hoteler fins al 1990. Va ser president de l'Obra Cultural Balear (1990-1992).

La seva poesia, densa i profunda, sense concessions a la facilitat, amb components ètics i morals, anteposa el contingut a la forma. Entre els temes més recurrents de la seva expressió poètica, molt original i trencadora, es poden assenyalar el jo poètic, el pas del temps, Déu, la mort i la reflexió sobre la societat balear, que identifica amb el contramite de Cavorques. També utilitza elements de la simbologia hebraica i de la càbala.

Entre les seves obres cal remarcar Calaloscans (1966), Camp Rodó (1973) –Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover–, Calaportal de Cavorques (1985) i Cave carmina, cape canes (1998), guardonat als Premis Cavall Verd. La publicació de l'antologia Tot jo és una exageració (1999) –Premi Crítica Serra d'Or– i la posterior edició de la seva poesia completa en 4 volums contribueixen a despertar l'interès de crítica i públic per la seva poesia i a donar-li un lloc de preferència entre els escriptors contemporanis. Amb Càbales del call (2005), un dels seus darrers poemaris, obté el Premi Carles Riba.

Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina actualitzada per Josep Miàs per a l'AELC.
Fotografia inicial: © arxiu Serra d'Or. Fotografies de la biografia de l'arxiu familiar de Bartomeu Fiol.