Pròleg de Roberto Mosquera i Antoni Nadal.

En l'últim tram de la seva obra, a més de tancar el cercle de les seves obsessions, Bartomeu Fiol ha estat capaç de proposar al lector un altre pas de rosca cap a una poesia reflexiva que posa el llenguatge al servei del pensament, i no al revés. Allí on la llengua presenta una dificultat, una manca, o una insubordinació, Fiol hi cerca una drecera o la inventa, amb les armes de la seva desconcertant genialitat. El llibre recull els següents llibres: Càbales del call (2005), Continuació o represa dels poemets de Montsouris (2007) i D'un cànon soterrat (2010).

(Sinopsi)