Ramon Ferrerons (Barcelona, 1951) és escriptor. La seva tasca l’ha dut a transitar per universos culturals diferents: la literatura, l’etimologia dels signes i la història en el seu doble vessant de divulgació i de recerca.

De vocació primerenca però fruits tardans, no és fins al 1973 que publica el seu primer article a la revista juvenil Oriflama i dos anys després guanya un modest premi de poesia amb Poemes a preu fet (inèdit).  La seva posada de llarg com a escriptor s’esdevé el 1981 quan, amb El Esquinazau. Perfil de un luchador, de què és coautor, queda finalista del premi Joaquín Costa de temes aragonesos. El mateix any guanya el primer premi Treball de narrativa en castellà per la seva novel·la curta La belada.

Col·labora en revistes culturals i literàries i, com a coautor, publica Huesca: la bolsa de Bielsa i Juan Pablo Bonet. Su tierra y su gente (1573-1607). El 1998 veu la llum la novel·la La destral i l’arrel.

El 2004 rep a la Universitat de Barcelona el I Premi Fundació Illescat, de mans de Markku Jokinen, qui llavors era president de la WFD (World Federation of the Deaf).

Més endavant publica el Primer Diccionari General i Etimològic de la Llengua de Signes Catalana (2011). Com a coautor, publica La nena que no deia hola (2014) i 53 males maneres de riure's d'algú o posar-lo a parir en llengua de signes catalana (2017).

Els seus darrers llibres són Els treballs i els dies del mestre Gardeñes (2018), Clio fa unes cervesetes. Cròniques modernes de l’Edat Antiga (2019) i Cants de balena per a sords (2019).

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).



Pàgina elaborada per Clara Bara Palma per a l’AELC.
Documentació i fotografies: arxiu de l'autor.