VARIACIÓ 15
CÀNON RETRÒGRAD
(A LA CINQUENA I A LA MANERA DE BERTHOLD BRECHT)
I
¿ Qui comptava els costals de botges que hi calien,
I els colps de fes i aixada, per carregar d'espatles
Francisco, el de Malena, per deixar-li les mans
De pobre de captar i de Picasso?
¿Les botges dels costals, qui les comptava?

II
¿ Quants margallons fan falta i mesures de gínjols,
Per salvar la caseta, la toca derrotada
De la tia Virgínia? El temps, rodant, ens torna
La rabassa dels pobres, la trista regalíssia.
Per al nínxol llogat, ¿quants margallons i gínjols?

III
¿Qui gosarà exigir l'impòsit dels llidons i dels canuts de canya,
De l'humil puro-moro i del pamfígol, del calaix esquifit
De la tia Teresa la Navarra? Cobrava a la menuda
El pobre punt d'honor dels xiquets pobres.
L'impòsit dels llidons, ¿qui gosarà exigir-li'l?

IV
¿Quantes àries valia la ceguesa,
Quantes cada casaca de Johann Christian
O el pa i la mescla per a fills i filles, que el pare Bach pagava nota a nota?
¡Quantes variacions que Sant Tomàs, a Leipzig, oïa i no es creïa, quantes àries
I quants cànons retrògrads costava la ceguesa?

V
¿I quants, la dignitat de cada botja,
De cada margalló, de cada gínjol,
De l'abrigall, als muscles, de les vídues,
Dels llidons malvenuts o de la regalíssia,
Del Petit llibre d'Anna Magdalena?

(Del llibre Variacions Goldberg. València: Denes, 2015, p. 48-49)