LLINDARS

La concebreu com un plànol de pètals,
com una extensió de planisferi,
com una rosa als quatre vents oberta:

Per si vénen, haureu d'hissar ensenyes,
i en nit i en torb, llanternes portolanes.
Renous replantareu de l'olivera,
llavors humils, bladars, cançons de batre.
Civils, desfullareu coltells i sabres,
i tindreu les finestres desbarrades,
les llars a punt i els temples habitables.
I farcits els llindars d'aigua fresquíssima,
de cuirs de vi, pa blanc i herba-lluïsa,
sabreu com acollir, de les batalles
i de les nacions, perdedors i èxsuls.

(Del llibre Cant espiritual. València: IVEI Alfons el Magnànim, 1992, p. 95)