Josefina Escandell neix a Eivissa el 23 de març de 1920, al primer pis del número onze del carrer de la Creu de la ciutat.

D'origen rural, els pares obren, als anys trenta, l'Hotel España al mateix carrer de la Creu. Pepita Escandell cursa els estudis primaris al Col·legi de la Consolació d'Eivissa, on mostra les seves habilitats musicals i s'inicia en els estudis de piano i cant. Amb només sis anys també comença a fer teatre amb les monges agustines. Segueix els estudis de música a Eivissa, amb el mestre Victorí Planells i es prepara per entrar al cos de Correus fins que, l'any 1943, marxa a Barcelona per estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu. Allotjada a una residència del carrer Montcada, estudia piano i cant durant nou anys. Comparteix algunes assignatures amb la soprano Montserrat Caballé i el 1953 obté el títol de professora de piano. Aquests són anys de formació i diversió a la capital catalana que, amb tot, ha d'abandonar quan la seva mare reclama el seu retorn a Eivissa. Durant la dècada del 1950 participa com a soprano en concerts i obres de sarsuela. A Eivissa continua la seva carrera musical als teatres Pereira i Serra i és mestra de cant de les sopranos Teresa Verdera i Lina Cardona. Durant les dècades de 1950 i 1960 és membre de la Coral Santa Cecília, dirigida per Bartomeu Guasch "Fornàs".

Pepita Escandell estudia magisteri a l'Escola de Magisteri de Palma i l'any 1956 obté el títol de mestra a l'escola Normal de Magisteri d'Alacant. Exerceix l'ensenyament al Berguedà i a Eivissa fins a la jubilació, l'any 1985. En paral·lel a la carrera de mestra desenvolupa una important activitat teatral. Així, des de l'any 1958 és actriu del grup escènic de la Societat Ebusus, fundat i dirigit per Alexandre Villangómez. Amb el grup representen obres, per tota l'illa i durant molts anys, d'autors castellans del moment com Alejandro Casona, Miguel Mihura o Buero Vallejo.

A principi de la dècada de 1980 comença a escriure comèdies costumistes amb la llengua pròpia d'Eivissa. Són obres inspirades en l'estil de vida i el parlar eivissencs. Així, és autora dels títols Ses frasquites, Pagesos i senyors, Contrabando i novena i Es bons costums, publicats l'any 1998 per l'Editorial Mediterrània-Eivissa i per la Conselleria de Cultura del Consell d'Eivissa i Formentera. Altres obres de l'autora apareixen, entre el 1985 i el 1987, a la revista Es Vedrà i es Vedranell (1983-1987). Durant les dècades dels anys vuitanta i noranta, les obres de l'autora són representades arreu de les Pitiüses pel Grup de Teatre Amateur (GAT), pel Grup de Teatre des Casino des Moll, pel Grup de Teatre de l'IES Quartó de Portmany i pel Grup de Teatre l'Urgell. El 2007 es publica Teatre de sempre, on s'apleguen algunes obres inèdites, i Narracions breus, amb introducció i edició de Jean Serra.

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana li dedica un homenatge a través de la delegació de les Pitiüses en el marc de la sèrie "Amb dos". L'any 2009 se li concedeix el premi Illes Pitiüses per la seva trajectòria i, el 2014, la Medalla d'Or de la Ciutat d'Eivissa a títol pòstum.

Pepita Escandell mor a Eivissa el 8 de gener de 2014.