Música per a un crim
Era ja fosc i un home caminava aviat, creuant els camps. La pluja no deixava de caure, insistent. Dins la boirina veié, no massa lluny, una llumeta que ballava dins la fosca.
Sabia on es trobava. Unes parets de pedra, el perfil d'una casa retallada contra els núvols dibuixats pels llamps. En arribar tocà a la porta decidit. Algú guaità, ell parlà breument i entrà. Què va dir, quines paraules foren emprades llavors, mai no ho sabrem.
Qui va obrir no sabia que hi hauria un abans i un després d'aquesta visita. Obrir aquella porta va significar canviar la història d'una casa i d'una família i va servir per crear una llegenda que, cent anys després, Guillem d'Efak usarà per compondre una de les cançons més formoses del repertori de la Nova Cançó.
Madona des Caparó
en Jordi Roca vos crida.
Madona des Caparó,
que li perdoneu sa vida, que vos demana perdó.
(Música per a un crim. La balada de Jordi Roca i sa madona des Caparó, p. 15-16. Palma: Lleonard Muntaner, 2017)