Bàrbara Duran Bordoy neix l'11 de març de 1963 a Manacor. De ben petita té predilecció per la lectura i l’estudi de les arts, i així comença els estudis de música i de dibuix i pintura amb set anys. S'inicia en la lectura amb els còmics, que anava a comprar cada setmana impacientment, i recorda que les primeres obres que va produir eren còmics per a les seves companyes de classe, que dibuixava i escrivia alhora.

Sempre ha gaudit molt de les arts plàstiques, però finalment es decideix per l’estudi de la música. Estudia primària al col·legi de Sant Vicenç de Paül de Manacor i batxillerat a l’Institut Mossèn Alcover. D’aquells anys, recorda que admirava molt els seus professors, que demostraven una cultura i capacitat d’anàlisi que no es trobava en les famílies mallorquines de la dècada dels anys setanta.

Obté els títols superiors de Piano i Solfeig/Repentització pel Conservatori Superior de València. Durant aquests anys fou alumna del pianista Joan Moll (germà de la filòloga Aina Moll) i dels compositors Antoni Matheu i Xavier Carbonell. Més tard amplia coneixements de Pedagogia musical amb Jacques Chapuis, la qual cosa la fa interessar per la relació de la música amb la ment i l’educació; així cursa un Postgrau de Musicoteràpia a la UNED. Sempre ha sentit molt interès  per la música antiga, i també comença a estudiar flauta de bec amb Romà Escalas, que llavors anava des de Barcelona a Mallorca durant un cap de setmana al mes per tal d’impartir docència d’aquest instrument. Sorgeix, així, el consort de flautes de bec Polissonia, un grup d’investigació, estudi i interpretació de la música medieval i renaixentista de l’entorn català i hispànic al qual sempre ha estat vinculada. 

Paral·lelament, realitza el grau de flauta de bec al Trinity College de Londres, on obté el premi Exhibition Awards 2003. Posteriorment assisteix a cursos d’especialització en música antiga i també de formació del professorat a les universitats d’Oxford, Edimburg, East Anglia i Kent. Llicenciada en Història i Ciències de la Música i Màster en Gestió Cultural per la UOC, és doctora en Art i Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Comença escrivint poesia quan era adolescent, però l’inici del seu vessant com a escriptora va ser quan va començar a publicar diversos assaigs que reflecteixen  les seves investigacions en l’àmbit de l’Etnomusicologia, Musicologia i Antropologia. Col·labora habitualment amb articles de crítica musical en diferents mitjans i escriu notes per als programes de diversos concerts (Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Festival de Pollença), textos que considera com a assaigs breus. Ha estat guardonada amb els premis Alexandre Ballester 2018 per l’obra Vaig veure John Lennon; el Ciutat de Manacor 2019 per l’obra Deixem lo dol, la versió publicable de la seva tesi doctoral; i el premi Font i Roig 2020 per Les cantadores de Maria de la Salut.

Com a investigadora, és membre del Grup d’Estudis Etnopoètics de l’IEC, i del grup de tradicions orals de la SIBE i de l’International Council for Traditional Music. Combina la interpretació com pianista acompanyant, organista i flautista de bec en el grup Polissonia. En el camp de la composició, té estrenades algunes obres de petit format. També imparteix conferències, a més de participar habitualment en taules rodones, jornades i congressos.

El 1993 ingressa en el cos de professors de secundària en l’especialitat de música i durant tretze anys és professora del Conservatori Superior de les Illes en les especialitats de Pedagogia i Musicologia; publicant també tres llibres de text. La seva participació en programes Comenius i Erasmus durant més de dotze anys li han permès impartir docència a Alemanya, Suècia, Hongria i Regne Unit.

Té dos fills que s'han convertit en els millors mestres que ha tingut mai.