RECOBRAMENT

És un nou món o una altra vida?
Ja és meva l'hora dels prodigis rars;
però en el goig la por trepida
palpant un aire de fredors lunars.

¿Por ja de perdre aquesta gràcia?
No és delectança la frisor imminent
que en la tristesa violàcia
un oneig viu d'emocions estén.

Ara em tortura la tendresa,
com si cada àtom inquiet del cor
volgués encendre en l'abstractesa
del meu esguard noves esferes d'or.

Extasiat, aboco els dies
al mirador d'un súbit univers,
voraç de tantes llunyanies
que desdibuixen l'horitzó dispers.

A poc a poc torna, incorrupte,
tot el que he vist i el que he donat, més viu,
més meu. I l'òrbita del dubte
en una imatge de desig s'inscriu.

Tot jo en l'angoixa que em recrea
sóc un anhel desconnectat del món.
No sé si el cor o si una idea
com un gran vent m'han assotat el front!

(Poema "Recobrament", dins de Flama. Barcelona: Els llibres de l'Óssa Menor, 1962, p. 15).

* * *

VEL I VENT

No són cabells. Són núvols odorants,
garba, cascada, aurora,
els teus cabells dintre les meves mans.

Si es fan escàpols en la llum sonora,
em meravella aquest translúcid vel
que entre Tu i jo s'arbora,

acostant més encara el nostre anhel:
ara, poruc, s'amollaria,
ara es deplega, gloriós, rebel.

Tanta llum irradia
el rostre teu, entre els cabells absort,
que rosella en camp d'or hom el creuria.

Joiell viu en la carn del meu record!
No seràs per a mi recer ni altura,
ni per a Tu jo seré port.

Pel teu cap, messa ja madura,
més que no ala d'oratjol d'estiu
que adés et bressa, adés s'atura,

seré vent desbridat: de viu en viu
m'enduré tes espigues, rica presa,
per llançar-les al sol que en mi reviu...

Oh escamp fecund sobre la jovenesa!

(Poema "Vel i vent", dins de Flama. Barcelona: Els llibres de l'Óssa Menor, 1962, p. 21).