I

ELS COLORS

Observem prèviament que en aquest estudi prenem la paraula color no en el sentit tonal, és a dir, d'efecte lumínic, produït pel contrast –tan grat a Miquel Costa i Llobera– de llum i d'ombra, sinó en el sentit cromàtic; examinem la poesia de Costa en allò que pot despertar en nosaltres una impressió colorista, no una impressió plàstica, racional, encara que en alguna ocasió no defugim tampoc aquesta interpretació. Les valoracions cromàtiques, doncs, de la seva poesia són considerades ací com a matèria literària i estilística, amb les seves realitats corpòries, amb els seus sentits estrictes i independents, que, en fondre's amb el món complex dels altres aspectes i dels altres temes de l'obra del poeta, creen l'essència del seu art.
D'altra banda, no situem el concepte de color sota el signe d'una rígida concepció tècnica o científica. És sabut que la primera dificultat que s'experimenta per a anomenar correctament els colors prové de llur mateixa indeterminació. Els colors primaris o fonamentals (blau, vermell, groc) estan subjectes a tres tipus de variacions, és a dir, a tres dimensions; la qualitat, que produeix els diversos matisos de transició, sovint difícils de determinar (ex. groc ataronjat="groc envermellit"); la intensitat o grau d'energia derivada, segons les tintes, de la lluminositat (ex. groc pàl·lid="groc poc vibrant"); la saturació, inversament proporcional a la quantitat de blanc que conté un color, que amb les seves variacions dóna lloc als tons (ex. groc clar="groc tirant a blanc"). Aquestes variacions, evidentment, degut a la subtilesa dels conceptes que impliquen, no poden ésser apreciades per tothom. D'on, els noms confosos i relatius amb què popularment se solen designar els diferents tipus de variacions -color de xocolata, de cafè amb llet, d'ametlla, de pa torrat, de taronja, de llimona, de cel, etc.-, encara que cada un d'ells pot tenir, en rigor, la seva expressió justa en el cercle científic dels colors.

(Fragment de El color en la poesia de Miquel Costa i Llobera. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1953, p. 4).