Miquel Dolç i Dolç neix a Santa Maria del Camí, a Mallorca, el 4 de desembre de 1912.

Provinent de família camperola, cursa estudis eclesiàstics a Roma i a Sicília i, de retorn a Mallorca, estudia batxillerat a l'Institut de Palma. Durant els anys de la Guerra Civil exerceix com a intèrpret de l'exèrcit italià. L'any 1942 es llicencia en filologia a Barcelona i el 1951 es doctora a Madrid amb Hispania y Marcial (1953). Entre els anys 1943 i 1955 va ser catedràtic de llengua i literatura llatina a l'Institut d'Osca. Durant aquests anys escriu diversos llibres de text per a l'ensenyament del llatí i comença la col·laboració amb la Fundació Bernat Metge. Entre 1955 i 1957 és catedràtic de filologia llatina a la universitat de Sevilla i, entre el 1957 i el 1968 a la universitat de València, de la qual també en fou degà, de 1965 a 1968, de la facultat de Filosofia i Lletres. Entre 1968 i 1982 va ser, encara, catedràtic a l'Autònoma de Madrid, on també en fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres.

L'extensa producció literària de Miquel Dolç comprèn obres de crítica literària, de poesia i, també, la traducció dels clàssics llatins a la llengua catalana. Com a poeta, la seva obra comença amb El somni encetat, publicat l'any 1943, i Ofrena de sonets, del 1946. Les obres Elegies de guerra, que apareix l'any 1948, Petites elegies, del 1958, Flama, de l'any 1962, i Imago mundi, publicada més endavant, el 1972, configuren el gran gruix del corpus poètic de l'autor. L'ombra que s'allarga, és un recull de poemes sobre el seu poble, Santa Maria del Camí, que és on es va editar l'obra l'any 1984. L'obra poètica es tanca amb Sàtires i epigrames, del 1994.

Com a crític literari i investigador la seva tasca també és important i, així, escriu obres com El color en la poesia de Costa i Llobera, del 1953; Virgili i nosaltres, publicada l'any 1958; Retorno a la Roma clásica, del 1972; Intent d'avaluació (1983) o els Estudis de crítica literària: de Ramon Llull a Bartomeu Rosselló-Pòrcel, aparegut el 1994. La feina de crític també queda reflectida en la gran quantitat d'articles que publica a una gran diversitat de diaris i revistes, com Arbor, Revista de Ideas Estéticas, Revista de Estudios Políticos, Escorial, Estudios Clásicos, El Español, Archivo Español de Arqueología y Ateneo, de Madrid; La Almudaina, Diario de Mallorca i Lluc, a Mallorca; La Vanguardia, Destino, Serra d’Or o Estudis Romànics, a Barcelona; Universidad, Pirineos i Caesaraugusta, de Saragossa i Argensola, a Osca.

El vessant de traductor de Miquel Dolç és molt rellevant per la traducció al català dels clàssics llatins, una feina que va desenvolupar, en gran part, a la Fundació Bernat Metge. D'aquesta manera, tradueix l'obra de Virigili, els Annals de Tàcit, les Sàtires de Persi, els Epigrames de Marcial i els Amors d'Ovidi. També cal destacar la traducció de l'obra De la natura, de Lucreci, per la qual obté, l'any 1987, el Premi de traducció del Ministerio de Cultura i de les Confessions, d'Agustí d'Hipona, traducció que li val el Premi Crítica Serra d'Or de traducció en prosa del 1990.

És un dels fundadors de l'Instituto de Estudis Oscenses i director de la revista Argensola, va ser professor de la Maioricensis Schola Lullistica, l'any 1951, membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge (1960), membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (1961) i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1970). També obté els premis Alfons de Bonany de l'Institut d'Estudis Catalans, el 1954, el Fastenrath de l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1961, i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any 1983. Entre els anys 1988 i 1994 és director general de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Miquel Dolç mor a Madrid el 27 de desembre de 1994. El 1993 és proclamat fill il·lustre de Santa Maria del Camí i, pòstumament, és nomenat doctor honoris causa per la Universitat de València i per la Universitat de les Illes Balears, els anys 1995 i 1996 respectivament. El 1999, també rep, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.