Dues DONES estan assegudes en un banc d'un jardí. No diuen res. De tant en tant sembla com si una d'elles anés a parlar però cap de les dues no ho fa. Després d'una estona se sent el soroll d'un tren que s'acosta i que passa no gaire llun d'on són elles i després s'allunya. Les dues DONES continuen sense dir res. Obscuritat.

II

El mateix banc. Les dues DONES continuen assegudes. Pausa.
DONA 1: Imagina't... imagina't que ets en una estació...
DONA 2: A quina estació...
DONA 1: És igual, ets en una estació qualsevol i puges tu sola en un tren on hi ha quatre viatgers a primera, vuit a segona i setze a tercera.
DONA 2: A tercera classe?
DONA 1: Sí, imagina't que encara hi hagués tercera classe. Quants viatgers seríeu al tren? (Pausa.) No ho saps?
DONA 2: És una endevinalla, no?
DONA 1: Sí, es pot dir que sí.
Pausa.
DONA 2: Quants viatgers has dit que hi havia al tren?
DONA 1: Quatre a primera, vuit a segona i setze a tercera.
DONA 2: Sense comptar el maquinista i l'interventor?
DONA 1: No, només els viatgers que surten de l'estació. Quants són en total?
Pausa
DONA 2: Vint-i-nou.
DONA 1: No. Vint-i-vuit. En total surten de l'estació vint-i-vuit viatgers.
Pausa
DONA 2: A veure, són vint-i-vuit viatgers que hi havia al tren i jo que he pujat a l'estació, no?
DONA 1: No, tu t'has de comptar entre els viatgers de primera, de segona, o de tercera.
DONA 2: Què...
DONA 1: Qualsevol que puja en un tren ha d'anar per força en un vagó d'una classe o d'uns altra. Així que surten de l'estació vint-i-vuit viatgers. Ho has entès? (Pausa.) No et pensis, jo tampoc no ho vaig endevinar.
Somriuen. Pausa llarga.

(Fragment inicial de l'obra Dotze treballs. Lleida: Pagès Editors, 1998, p. 5-8)