La novel·la negra s’acomiada de Barcelona i busca referències en els paisatges idíl·lics de la Costa Brava i la província de Girona, que aviat es veuran tenyits del negre absorbent de la mà d’Alexandra Cuadrat, escriptora que combina la seva passió per les lletres amb l’advocacia i l’edició. Segons comenta l’autora de Memòria d’un crim, la seva tasca professional com a advocada li ha donat material, encara que el seu treball quotidià es mogui dins de l’àmbit civil i administratiu: «M’ha ajudat a conèixer a fons la naturalesa humana en tots els seus aspectes, negatius i positius. Crec que és fonamental per a un escriptor, a part de tenir imaginació, ser conscient de quins són els impulsos que mouen les persones a fer el bé o a tot el contrari. Compte amb el que pot arribar a generar un divorci o el repartiment d’una herència!», comenta.

Girona, Figueres i l’Escala són referències habituals en la vida d’Alexandra Cuadrat. Segons defineix ella mateixa, «per a mi són sinònim de la felicitat». «A l’Escala passo les meves vacances estiuenques des de fa molts anys. Són poblacions amb molt a oferir en cultura, patrimoni, paisatge... A més, a l’estiu és quan més temps disposo per escriure. Aquesta suma de factors va fer que un dia em preguntés: Què passaria si en aquest paradís es produís un assassinat? I així va néixer el personatge de Santamar».

L’inspector Santamar, protagonista de la novel·la, es un policia per vocació que ha hagut de deixar la investigació criminal a causa de les seqüeles d’un accident. Però és un addicte a la feina, i també a la vida. Per la qual cosa no passa per alt la reunió que dirigeix el professor de la UdG en el mateix hotel on ell descansa. Gaudeix amb la gastronomia, estant a prop del mar prenent cafè i conversant. La seva principal arma són els seus dots d’observació i d’anàlisi. Ara que està apartat de la policia, no necessita una arma per resoldre de casos.

És Santamar qui, en els seus pensaments, comenta que molts policies al llarg de les seves carreres no investiguen un sol crim ni disparen un sol tret. «Aquesta és la realitat si ens referim a casos d’assassinat o delictes greus. La majoria dels policies es limiten a resoldre casos menors o tenen funcions preventives. Molts d’ells, al contrari de que surt en les novel·les i en les sèries, només disparen el dia que fan pràctiques de tir», comenta l’autora, que defineix la novel·la negra com la història que va més enllà del crim. «La novel·la negra intenta explicar quines conseqüències tenen els actes equivocats, parla de la culpa, de les misèries humanes, i sol incloure crítica social. En resum, una novel·la que només busca l’entreteniment, per molt policíaca que sigui, no és una novel·la negra. El seu principal ingredient serà excavar en el més sòrdid de la societat. La investigació del crim és una excusa, en moltes ocasions, per explicar la realitat».

És la tercera novel·la de gènere d’Alecandra Cuadrat, després de La casa d’Escorpí (2006) i Assassinat a l’arxiu (2014). Però no és l’únic gènere que maneja amb assiduïtat, sinó que la seva destresa literària és tot terreny; ha escrit de relats curts a guions cinematogràfics. «Em trobo més còmoda escrivint novel·la de misteri, la meva preferida. Però m’és molt útil l’estructura del guió cinematogràfic, ja que li dona velocitat i acció a les novel·les que escric. En l’actualitat ja no tenim temps de llegir novel·les molt descriptives, de cinc-centes pàgines». «El cinema, i encara més les sèries, han contaminat d’alguna manera la literatura en aquest sentit, però jo ho considero positiu», comenta l’escriptora.

(Matías Crowder. “En el més sòrdid de la societat”, XXXX)
 

* * *

Alexandra Cuadrat va presentar divendres la seva tercera novel·la, Memòria d’un crim (Edicions Apostroph). Es tracta, com les dues obres anteriors de l’autora, d’una novel·la policial, ambientada aquest cop a l’Escala i que té la Guerra Civil espanyola com a teló de fons. El punt de partida de la història és un sopar en un hotel de l’Escala, on es troba recuperant-se de les ferides d’un cas anterior l’inspector dels Mossos d’Esquadra Santamar, que reuneix diversos octogenaris que van ser testimonis de la guerra al poble i un jove historiador que prepara la tesi doctoral sobre aquells fets. L’inspector, que havia decidit emprendre la seva prejubilació forçat per les ferides amb calma i tranquil·litat, es veu de sobte immers en un cas d’assassinat, ja que l’endemà al matí el cos d’un dels participants en el sopar apareixerà mort dins d’un antic niu de metralladores a la platja de l’Escala. Santamar ajudarà al sergent locals dels mossos a desemmascarar el cas, en què es van succeint les morts i totes tenen com a punt en comú un episodi de la guerra que va tenir lloc al poble i que els seus testimonis són reticents a explicar.

Els secrets, enveges i rancúnies silenciades des de la Guerra Civil són en el centre d’una història que Cuadrat ha volgut presentar en forma de novel·la detectivesca clàssica, en la qual Santamar ha d’anar muntant les peces d’un puzle de pistes i camins equívocs amb diversos personatges sospitosos al voltant. [...].

(D. Marín. "Cuadrat novel·la els silencis de la Guerra Civil", XXX)

* * *

Altres:

Blog "Tumateix Llibres", 22 de setembre de 2016.
Blog "A l'ombra del crim", 23 de novembre de 2016.
Blog "La màgia dels llibres", 22 de desembre de 2016.
"L'inspector gourmet", Diari Segre, 4 d'abril de 2017.
Blog "El lloc del crim", 19 d'abril de 2017.