Alexandra Cuadrat Capdevila neix a Alcoletge (El Segrià) el 1968. Filla del mestre i filòleg Josep Cuadrat Massó, qui li va encomanar la passió per la literatura, de ben petita mostra afició per la lectura i per inventar històries de misteri. Considera una influència fonamental per a la seva vocació el haver tingut sempre una gran biblioteca a casa i accés lliure a tota mena de llibres. 

Es llicencia en Dret per la Universitat de Lleida i exerceix l’advocacia durant deu anys. Durant la seva trajectòria laboral, treballa en diferents administracions públiques i escriu a estones lliures, amb una intensitat un tant anàrquica, depenent dels vaivens de la vida. 

La seva primera obra publicada és el relat “Cementiri marí”, gràcies a ser finalista del Premi “Víctor Mora” de narrativa breu (2003). El relat està inspirat en el cementiri de l’Escala (Alt Empordà), on és enterrada Caterina Albert.

Els seus gustos es decanten cap a la literatura popular. Amb la primera novel·la, La casa d’Escorpí (2005), combina acció, intriga, enigmes històrics i científics i obté un èxit inesperat, degut a estar ambientada en diferents indrets de Catalunya i inspirada en llegendes i contes de la vora el foc.

L’any 2008, el Diari Segre publica el seu relat “Escatingus”, il·lustrat per Jordi Zaldívar, dins d’una selecció de narracions d’estiu a càrrec de l’escriptor Emili Bayo.

Encuriosida per experimentar les possibilitats del mercat del llibre electrònic, publica en format digital la seva primera novel·la en castellà, Asesinato en el archivo, i aconsegueix arribar al rànquing dels e-books més venuts a Amazon en castellà, al lloc número tres, i es manté al top 100 durant 100 dies. Posteriorment, la mateixa novel·la és publicada en paper per De París, edicions. 

L’any 2015 decideix fer un canvi vital i funda, juntament amb l’Annabel Encontra Pons, l’editorial Apostroph, on té l’oportunitat d’editar llibres de diferents temàtiques, sobretot en català, i organitzar actes culturals i artístics. Considera que aquesta experiència aporta un salt qualitatiu a la seva escriptura i a les seves relacions amb el món literari i artístic.

L’any 2016, coincidint amb la tasca editorial, és el més prolífic: amb el relat “Basquiat” participa a l’antologia Assassins de Ponent i publica la segona novel·la en català, Memòria d’un crim, un whodunit ple de retrets, traïcions i venjances forjades els anys de la Guerra Civil. També experimenta altres gèneres literaris, com l’anecdotari polític De bon rotllo! i la guia turística literària Guia del Quixot per terres de parla catalana, ambdós llibres coescrits amb Annabel Encontra Pons, amb qui funda el I Festival de Literatura de Terror, Torrebesses Tremola, inspirat en els fets de Vil·la Diodati, en el seu 200 aniversari. Durant el festival, celebrat a Torrebesses (El Segrià), durant un cap de setmana de lluna plena, prop del dia de difunts, 4 escriptors es tanquen amb l’objectiu d’escriure relats de terror. 

Sempre amb l’esperit obert als canvis, la segona novel·la en castellà, Mishmash, l’escriu conjuntament amb Annabel Encontra i Yolanda Llubes, totes tres sota el pseudònim Carrie Bridges. Es tracta d’una comèdia d’embolics —una screwball comedy— ambientada a Londres i protagonitzada per dones amb caràcter. Ho considera una experiència puntual i irrepetible, per la dificultat que comporta.

El 2018, traspassa l’editorial Apostroph a l’editor Bernat Ruiz Domènec i dedica un temps sabàtic només a escriure i a reflexionar sobre quin camí agafar en literatura, després d’haver experimentat diversos gèneres i maneres d’escriure. Durant aquest període, participa en la 3a edició del Festival de Literatura de Terror, Torrebesses Tremola, juntament amb els escriptors Adrià Pujol Cruells, Pep Prieto i Andrea Jofre. Els 4 es reclouen al Castell de Torrebesses durant un cap de setmana. Els relats que en resulten estan publicats en l’antologia Contes de Terror 3 (2019).

El 2019 retorna a la seva feina a l’administració com a assessora jurídica. 

Sovint escriu reportatges per a Lectura, dominical del Diari Segre, principalment de temàtica històrica, turística i de misteri, com “El Front del Segre” (2019), “Els búnquers de la Cerdanya. L’obsessió de Franco pel Pirineu” (2018), “La Lleida literària. La petjada de Hemingway, Orwell i Saint-Exupéry” (2018), “El cementiri desconegut” (2017), “Expedients X de Ponent” (2017) i “Silenci, rodem!” (2017), entre altres.

És una de les autores incloses al documental Lletres en la boira, que tracta el fenomen literari que té lloc a les terres de Lleida pel que fa al gènere negre, amb la participació dels escriptors més destacats del territori.

L’any 2019, per encàrrec de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida, escriu el text satíric de les Ambaixades, representat en públic durant les Festes de maig.

Col·labora amb diferents mitjans de comunicació com el Diari Segre, revista Lectura, revista Arts, ràdio Rosselló, entre altres.

Actualment escriu a estones lliures, com en els primers anys. Una mica amb desencant, per la dificultat de tirar endavant els llibres escrits en català i la poca importància que la societat dona a la cultura en general i a la literatura en particular.