Joan Castelló i Guasch neix a Eivissa el 15 de març del 1911.

D'origen humil, el pare era fuster i la mare matalassera. Realitza els estudis primaris amb el mestre Antoni Albert, tot i que ja de molt jove comença a treballar. Primer de venedor i després de caixista al diari El Resumen, editat per l'impressor Marià Tur Tur "Garrapinya" i que més tard es fusionaria amb La Voz de Ibiza. Posteriorment també fa d'ajudant de farmàcia, de pastisser i de moliner, però finalment torna a treballar de caixista al Diario de Ibiza, diari que dirigeix Joan Verdera Mayans i on coneix el canonge i historiador Isidor Macabich, redactor en cap de la publicació i amb qui forja una estreta i influent amistat. Joan Castelló assisteix a les classes de cultura general que Macabich imparteix al Centre d'Acció Social, centre de caire religiós fundat i dirigit pel propi Macabich.

Compromès políticament des de l'arribada de la II República és fundador, juntament amb altres companys, de "La Unió Tipogràfica d'Eivissa" de la Unió General de Treballadors balear. També escriu articles de contingut i crítica social a El Obrero Balear (Órgano de la Agrupación Socialista y de la Clase Obrera), editat a Ciutat de Mallorca. El 22 de gener de 1932 publica un article titulat "El pueblo necesita justicia", crític amb una actuació de la Guàrdia Civil. Per aquest motiu és processat i sentenciat a presentar-se setmanalment davant el jutjat de Palma, fet que l'obliga a anar a viure a Mallorca. Aquest mateix any participa en la constitució de la Federació Socialista Balear com a representant de l'agrupació socialista d'Eivissa.

L'any 1935 es casa amb Josepa Orvay Costa. Instal·lat a Palma, el matrimoni tindrà dos fills i Castelló treballa com a impressor a la impremta Soler. L'any 1936 és mobilitzat a la península amb les tropes franquistes i pren part de l'ocupació d'Astúries i de la batalla de l'Ebre. En acabar la guerra torna a Mallorca, on reprèn la feina d'impressor, ara a les impremtes Ordines i Ferrer. D'aquesta darrera n'acabarà sent copropietari sota el nom d'Impremta Alfa. El 1945 es publica el primer número de l'almanac El Pitiuso, del qual en sortiran, fins l'any 1979, un total de trenta-cinc números. A més de ser un calendari amb les dates de les festes, pronòstics meteorològics o el pas de les estacions, El Pitiuso també inclou rondalles, cançons, romanços, acudits o refranys, així com textos d'investigació i de creació o notes històriques a partir dels materials que recullen Joan Castelló i els seus col·laboradors. Tots aquests treballs ajuden, aleshores, a mantenir viva la llengua catalana escrita a les Pitiüses.

El 1948 publica Ibiza y Formentera, índice para el viajero, la primera guia turística d'una col·lecció de la qual es fan diverses edicions i traduccions al francès, a l'anglès i a l'alemany. També cal esmentar els títols Formentera, índice para el viajero (1958) i Villa de San Antonio Abad (Ibiza). Índice para el viajero (1959). L'any 1952 publica, dins la col·lecció "Panorama Balear" Supersticiones ibicencas, on realitza un breu estudi sobre les supersticions d’Eivissa i Formentera. Joan Castelló destaca com a folklorista per la seva tasca com a compilador de rondalles de les Pitiüses. D'aquesta manera, l'any 1953 publica Rondaies eivissenques, un volum que tot i que havia de sortir amb l'Editorial Moll, acaba editant ell mateix per problemes amb la censura. Amb Rondaies d'Eivissa, apareguda l'any 1955, guanya el premi de prosa narrativa del certamen literari celebrat en commemoració del centenari del naixement dels poetes Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. El 1961 publica Rondaies i contes d'Eivissa i, l'any 1974, Rondaies eivissenques de quan el bon Jesús anava pel món. El 1976 apareixen els reculls Rondaies de Formentera i Rondaies i contes de sa majora. A banda, cal esmentar el llibre de cuina Bon profit! El libro de la cocina ibicenca, publicat l'any 1967 i aplegat amb l'ajuda de Josepa Orvay.

A partir del 1953, Castelló també fou promotor i soci fundador, juntament amb altres companys eivissencs, de la Casa d'Eivissa de Palma. Exerceix primer de bibliotecari de la primera Junta Directiva i, posteriorment, de president, càrrec que ocupa fins a la seva mort. Mensualment publica, a Diario de Ibiza, un article sobre les activitats de la Casa d'Eivissa a Palma amb el pseudònim Joan D'aifa. Entre 1974 i 1978 escriu articles de caire costumista al mateix Diario de Ibiza i a les revistes Uc i Eivissa. Aquests articles seran aplegats, pòstumament, en el llibre Greix vermei i altres escrits.

Joan Castelló mor a Palma, el 24 de març de 1984. Des del 1988, l'Institut d'Estudis Eivissencs n'edita, sota la direcció de Felip Cirer, l'obra. D'aquesta manera apareixen els títols Greix vermei i altres escrits, del 1988; Barruguets, fameliars i follet. Rondaies, llibre inèdit que l'autor enllestia en el moment de la seva mort i que finalment es publica el 1993; Bon profit! El llibre de la cuina eivissenca (1993), traducció al català del llibre del 1967; Rondaies de Formentera, del 1994; Rondaies eivissenques, publicat el 1995; Rondaies d'Eivissa, del 1996; Rondaies i contes d'Eivissa (1999); i una nova edició de Rondaies eivissenques de quan el bon Jesús anava pel món (2004).