"La novel·la que inicialment em va cridar l'atenció per la gairebé homonímia de l'autora amb la meva parella, m'ha semblat una sorpresa molt bona, més perfilada que l'anterior que li coneixia i que tanmateix no era gens negligible. En aquest cas, però, l'autora s'ha capbutssat del tot en un projecte singular: la síntesi de la Rodoreda pseudofulletonesca d'El carrer de les Camèlies i del Mendoza aparentment detectivesc del Savolta. No té la poesia visionària i gairebé al·legòrica de la primera ni el caire irònic del segon, però demostra una excel·lent grapa narrativa i una capacitat gens freqüent de mantenir l'interès i descabdellar l'entrellat; per camins diferents, s'arriba a emparentar amb la Carme Riera de Cap al cel obert, en tant que reelaboració inventiva de la novel·la de gènere, i el material que toca és, a més, estranyament poc explotat fins ara en la narrativa catalana. Fa servir com a eix una coneguda llegenda urbana barcelonina, immemorial, i arriba a donar-li una dimensió alhora mítica i quotidiana, amb la rara virtut d'encuriosir sempre, de sorprendre sovint i de commoure a estones."

(Pere Gimferrer: El Temps, núm. 955, 1 d'octubre de 2002)

* * *

"Amores oscuros (traducció d'El carrer dels tres llits). Historia detectivesca, interesante y bien urdida que nos empuja por una ruta de doble sentido: la que vive el protagonista hasta desembocar en el que "resultará ser" tras esa experiencia y la que le embauca por un itinerario lleno de sorpresas, por la minuciosa recreación de calles, personas, aficiones de los grupos sociales que desfilan por la historia. Eso unido a la fluidez de un cuidado garantizan el atractivo de la novela."

(Isaac Fernández Sanvisens: Avui, 27 de maig de 2004)