De com gosà dir com escrivia i què en pensava 

Crec plenament que tota obra literària ha de comportar un compromís. Per mi, la base és aquell poema de Bertolt Brecht: «Quin temps, aquest en què parlar d’arbres i de flors és un crim, ja que representa silenciar tantes injustícies!». Em declaro plenament brechtià, sí. Hi ha una lluita immediata i no s’hi val a defugir-la. Crec que som en una situació anormal i, per tant, no accepto l’obra esteticista i confio només en el racionalisme. 

La generació literària dels 70. 25 escriptors nascuts entre 1939-1949 (1971), p. 159

***

—Un dels punts forts de la novel·la és transmetre la imatge de la Barcelona de principis dels 70. Per què ha escollit aquesta època en concret? 
—Perquè és quan hi van començar a passar coses interessants. Un tímid relaxament del règim franquista i la influència de l’exterior a través del turisme ho van fer possible. És també quan algunes petites onades del maig del 68 van anar arribant, amb retard i timidesa. Les barbes, els cabells llargs i la minifaldilla eren només els signes externs que els temps anaven canviant. Algú fins i tot va parlar que la joventut constituïa una nova classe. 

Terra Ignota Ediciones a propòsit de la publicació d’Un teacher a Barcelona, 26 de juliol de 2017. En línia.