Aquesta obra que aneu a llegir. Obra que algun crític va titllar de perillosa. Obra que va arribar als nois i noies amb tota la seva força, que es va fer entenedor i que va ser assentida pel públic juvenil. Obra que va ser aplaudida amb entusiasme i acceptada quasi sense reserves per tots els participants al Segon Congrés Nacional de Teatre per a la Infantesa i la Joventut, celebrat a Palma de Mallorca. 

En fi, aquesta obra, primera estrenada pel seu autor, que si alguna cosa s’ha de ter perdonar és la frisança de donar una pan-visió, una resposta, alguns cops discursiva, a cada viarany de la problemàtica per la qual la peça discorre. Però que conté prou troballes d’elements escènics com per a creure que en Jordi Bordas ha de ser un dels autors teatrals dels qui tots nosaltres esperem l’obra que doni sentit a aquesta disponibilitat del nostre teatre.

Francesc Nel·lo al pròleg de La Terra es belluga (1970)

***

La distància ideològica entre pare i fill, entre biògraf i biografiat, també té unes interessants interseccions que demostren que a vegades, més enllà de les situacions personals, hi ha una estimació que fa pensar o potser oblidar alguns fets, que són tractats en ocasions amb una fina ironia potser per desdramatitzar-los.

Frederic Llopart ressenya D’esquena al sol. Eix Diari, 17 de juny de 2012. En línia.