Jordi Bordas i Coca neix a l’Eixample de Barcelona el 25 de desembre de 1943. És fill de Francisco Bordas Jané, dentista, i Teresa Coca Gregorio, filla d’un ferroviari, d’ascendència pagesa. L’autor és escoralitzat sota un model autoritari definitori d’una època grisa, la postguerra, dominada per la religió catòlica.

No és l’entorn familiar, sinó la professora de llatí i literatura, Maria Novell, qui l’encoratja a escriure pel seu compte. Aquesta esdevé una afició que, en l’adolescència, s’amalgama amb la passió per la lectura que els transmet, a l’Institut Balmes, el professor Guillem Díaz-Plaza. Amb setze anys comença a escriure, per primera vegada, en català. Afirma que per honestedat i autenticitat fa servir la seva llengua materna, l’ortografia de la qual aprèn principalment de manera autodidacta. Hi ajuden força els llibres en llengua catalana que el germà gran, Xavier, porta a casa (la col·lecció Bernat Metge, traduccions de Carles Riba, etc.), així com algun curs amb Joan Triadú.

La voluntat de Jordi Bordas i Coca és estudiar Filosofia i Lletres, però la família el fa decantar per la carrera de Dret. El pas per la Universitat de Barcelona representa per a ell una ràpida politització. S’estrena com a escriptor amb la poesia, gènere en què aconsegueix l’any 1966 el segon accèssit ex aequo al Premi Mossèn Amadeu Oller. Decidit a no exercir l’advocacia, treballa provisionalment de venedor en una empresa d’electrònica i de corrector per a Edicions 62, fins que troba el seu camí definitiu en l’ensenyament de la llengua anglesa en acadèmies d’idiomes.

Als anys seixanta també entra en contacte amb l’escena teatral alternativa de Barcelona; l’objectiu és fer teatre com a mitjà de lluita política, com a eina de comunicació d’idees. Funda el grup de teatre popular i antifranquista El Camaleó amb Antoni Lucchetti, Joan Antoni Cutxet, Jordi Teixidor i Jaume Fuster, i després de fer el servei militar obligatori s’incorpora al Grup de Teatre Independent (GTI), pel qual actua però també tradueix obres d’autors com Màxim Gorki o Arnold Wesker. En aquest context, perquè el grup pugui disposar de textos adequats, escriu l’obra de teatre per a joves La Terra es belluga, que s’estrena al Teatre Romea (1969), guanya el premi Crítica Serra d’Or (1970) i s’emet enregistrada per RTVE (1977).

El final del franquisme, que coincideix amb la seva joventut, suposa un moment d’efervescència cultural, política i literària del qual Jordi Bordas i Coca forma part activament (per exemple, impartint classes de llengua catalana o participant en diverses manifestacions estudiantils). De fet, és un dels autors que apareixen al llibre La generació literària dels 70. 25 escriptors nascuts entre 1939-1949, d’Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells (Pòrtic, 1971; reeditat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana el 2004), una selecció d’entrevistes a autors que desenvolupen la seva obra literària en català en el darrer tram de la dictadura. L’any 1973 es casa amb Montserrat Segura i, fruit del matrimoni, neixen els seus dos fills, Gemma i Roger.

La combinació entre un cert descoratjament pel moment polític i cultural que es viu a Catalunya i els imperatius de la vida familiar i laboral fan que Jordi Bordas i Coca deixi de publicar durant tres dècades. Hi torna en la maduresa, amb els fills emancipats, però aquesta vegada sobretot dedicant-se a la narrativa: s’inscriu als estimulants cursos de contes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, un gènere pel qual rep nombrosos premis, com l’Emili Teixidor, el Joan Fuster de narrativa d’Almenara o el Ramon Juncosa. De nou d’alumne a l’Ateneu Barcelonès, l’any 2011 publica la seva primera novel·la, D’esquena al sol, una mirada reposada sobre els efectes de la Guerra Civil i la postguerra en dues generacions d’una mateixa família. Des de llavors ha publicat dues novel·les més: Comptabilitat domèstica o el misteri de la cambra tancada (2014) i Un teacher a Barcelona (2017). L’autor forma part del col·lectiu d’escriptors Setze Petges, que ha publicat tres reculls de contes.

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).