L'ERIÇÓ

Aquesta remor
de fulles seques
amaga alguna cosa.
Potser un animaló
de cabdell punxegut i morret afilat
que prepara el seu cau
per cargolar-se i dormir.
Potser és l'eriçó
qui trepitja les branques.

* * *

LES FADES

A la clariana del bosc,
les branques ventegen.
Podem sentir
els murmuris suaus
de les fades lleugeres
que s'enfilen als arbres
i remenen les fulles.
Podem escoltar
els brunzits dels petits misteris
que caminen a poc a poc
drecera endins de la nit.

* * *

ELS GRILLS

No són les estrelles
les cantants,
són els grills que han començat
a fer fressa, primer fluix, fluixet
com les passes dels nans
abans d'aixoplugar-se,
i després arriscar-se
a compondre la música
que ara s'enfila
com una teranyina
de remoreta
fins les estrelles.

* * *

ES DESFÀ LA HUMITAT

Es desfà la humitat
de la punta dels núvols
i de sota les pedres,
de tot arreu on mires
i de tot arreu on palpes
amb els dits menuts de ploma.
Brillen els nervis sensibles
de les fulles
i es xopa lentament
l'aire de les coses.

* * *

LA BOIRA TOT HO EMBRUIXA

La boira tot ho embruixa.
Omple la vall de les muntanyes
de camins misteriosos,
dreceres perdudes,
que ens duen al país
de les fades humides
i dels nans tendres
que carretegen branquillons de pinassa
ara que la boira avança.

* * *

CAU LA PLUJA

Cau la pluja
sobre els camps
i sobre la fulla nova
de la primera alzina del bosc,
i truca a la finestra
de la cambra dels nens
adormits amb la música dolça
el suau xiuxiueig
que es desfà pels vidres.

* * *

LES ALZINES I ELS ROURES

Les alzines i els roures,
amics de les bruixes,
obren les branques per respirar
l'aigua que els xopa
i els dóna la força
per gaudir del vent,
de la llum, dels ocells,
i de la remoreta de la nit
teixida de mil silencis.

* * *

COM LA VIDA S'ENFILA

Si palpes el tronc
notaràs
un riu de força tèbia
que puja lleuger
per les arrels
fins a la branca més alta
i la fulla més xica.
Si acaricies l'arbre
sentiràs
el misteri més ben desat
del bosc:
com la vida s'enfila.

* * *

AMB ELS ULLS BEN OBERTS

Amb els ulls
ben oberts,
finestres per on
entra
el riu de la vida,
veus com la natura
inventa
i fa imaginar
i et deixa tastar
pinyons, móres, castanyes
i una mica de bosc


(Del llibre A la nit, el bosc belluga. Barcelona: Baula, 1997; 2005)