Serà potser la intensitat
que m'inclina a comprendre
els mecanismes dels llavis que pensen.
Mous la boca com si fossis l'infant del dubte.
Ingènuament suspicaç,
topes amb els ulls per distingir:
laberints que s'il·luminen
i l'escut que em desarma els actes.

Llavoretes de silencis prenyades de tu,
rera les parpelles.

* * *

Jardins que es descobreixen
al tombant del somni que creix,
i es dibuixa amb l'aire.
Relleus de tapissos d'imatges,
construccions de vela que es gronxen
a mercè del vent
que m'aproxima a tu.
Fragments de realitat,
pastís de fruita que es fon amb els llavis,
trapezi de nit, boca
drecera del tacte.

* * *

Em fumo les herbes de les paraules
i em sedueixo de tu,
perquè és dolç el dolor
del mossec que em fas
amb les dents de la mirada.


(Del llibre El risc de l'aigua i el silenci. València: Tres i Quatre, 1990)