Joana Bel i Oleart neix a Barcelona el 24 de gener de 1965 i viu la infantesa i la primera joventut a dalt de l'Avinguda de Vallcarca. Tots els estius els passa a Alella, poble amb el qual manté lligams emocionals i culturals. Als vint-i-un anys es trasllada a viure al Masnou, on resideix fins ara. De família d'artistes, la seva mare Maria Oleart (1929-1996) és autora d'una obra àmplia i heterogènia que inclou poesia, narrativa breu i narrativa infantil. Entre els anys 1981-83 forma part de junta de l'AELC. El seu pare, l'escultor Tomàs Bel Sabatés (1924-2014), va ser membre del grup Betepocs i autor d'una vasta producció artística que va de la imatgeria religiosa fins l'abstracció.

Des de ben jove s'interessa per la poesia, i als disset anys guanya el certamen poètic d'El Prat de Llobregat amb un aplec de poemes que titula Pols de fusta. Aquest recull, impacta Maria Mercè Marçal, una de les integrants del jurat, "per la riquesa de les imatges, per la subtilesa en l'evocació de les sensacions, per la sensibilitat aguda i matisada". Als vint-i-un guanya la Mostra literària del Maresme amb el poemari Paisatge de tu i de mi, i el Premi Donna de narrativa amb una prosa poètica, Parèntesi, que apareix publicada el 1986 amb el text guanyador i cinc narracions més.

De la poesia de Joana Bel s'ha destacat la sensibilitat amb què explora la frontera entre realitat, imaginació i somni, el paper dels sentits com a font de coneixement i de l'art com a mitjà d'introspecció. En paraules seves "entenc la poesia com una força creativa; com un instrument per interpretar els sentits, els sentiments i els pensaments; com un mètode per recuperar la intuïció dels símbols compartits; com una manera d'endinsar-nos en la dimensió profunda de l'instant".

El 1989 és guardonada amb el premi Ciutat d'Elx de poesia, pel recull El risc de l'aigua i el silenci, publicat l'any següent. Amb l'aparició d'aquest segon llibre es fa un lloc entre la generació de joves poetes maresmenques com Teresa d'Arenys o Maria Antònia Grau.

La formació literària de l'autora és autodidacta. És en l'edat adulta que estudia Filologia Catalana i es gradua en Estudis literaris (literatura comparada), a la Universitat de Barcelona.

Continua la seva trajectòria literària amb la publicació, l'any 1997, del llibre de poesia per a infants A la nit, el bosc belluga, amb il·lustracions de Mabel Piérola, reeditat amb èxit el 2005. Amb el volum No sé si imagino, dedicat a la seva mare, rep el prestigiós Premi Ausiàs March de poesia de Gandia el 1999. En paraules de Montserrat Abelló, No sé si imagino és "ple de belles imatges, poemes profunds i ensems diàfans, transparents, una de les qualitats més destacades de la poesia de Joana Bel i en especial d'aquest llibre".

Cal destacar, també, la tasca de Joana Bel com a curadora i editora. Entre d'altres, sobresurten l'antologia de poemes mediterranis d'autors de diferents èpoques Poemes de la vinya i del vi: D.O. Alella, vins mil·lenaris (2003), l'antologia de Maria Mercè Marçal per a primers lectors La màgia de les paraules (2004), l'antologia poètica de Maria Oleart Jo pregunto (2007), l'antologia Entre el sol, núvols i vents (2010), de poemes de Joan Maragall, i l'antologia de Mercè Giralt Gallemí Onades.

També participa en diversos llibres col·lectius, com ara l'homenatge a Valerià Pujol (1992) o les antologies Escrits al Masnou (1992), Ex-libris al·legòrics a les 41 comarques de Catalunya (1992), Segle 21. Vint-i-una i una poetes del segle vint-i-u (2001), Vosaltres, paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (2003), Quintet (2003), Eròtiques i despentinades (2008) o Màscares i reclams. Vint dones poetes interpreten a Montserrat Abelló (2008), entre més.

Ha estat membre del Comitè d'escriptores del PEN Català, destinat a la recerca, investigació i promoció d'autores catalanes, i és cofundadora del Premi de poesia Alella a Maria Oleart.

Col·labora amb el patronat de Corbera d'Ebre a fi de difondre la comarca, i ha participat en l'exposició col·lectiva Abecedari de la llibertat.