(Horabaixa de febrer, al cementiri d'Albopàs. Trona fort. La pluja cau menuda i persistent, com un obsessiu redoblament de comiat.
A l'escenari comença a pujar, molt suaument, la claror ambiental. Uns tons agrisats, de fredor perlada, es fonen amb uns matisos rosats, just insinuats, a la part baixa del fons. Retallades, a contrallum, quietes i d'esquena al públic hi ha, al centre de l'escena, unes deu persones, entre homes i dones. Tots porten impermeables, gavardines o abrics, van mullats malgrat els paraigües que aguanten, oberts, sobre els seus caps.
L'efecte dels paraigües, tots negres, agrupats, mullats, siluetes contra el fons, és d'un hieratisme plàstic dur, seriós, greu.
Els trons ressonen, profunds i allargassats. El renou de la pluja és intens uns moments i s'apaivaga, tot seguit, per a tornar a augmentar.
Baixa l'efecte sonor.)

VEU DE SAM (d'home, clara i concisa, sols amb un lleuger to d'emoció): Plovia des del migdia i, cada vegada, tronava més fort, com si es preparés una gran tempesta... No hi havia ni una dotzena de persones... Tots creiem que tenim amics i amics i, a l'hora de la veritat, ens sobren els dits de les mans per comptar els amics... No hi havia ni una dotzena de persones, al cementiri d'Albopàs, aquella tarda del mes de febrer... Tanta fama, tant de renom i sols hi havia un ram de gardènies damunt del taüt. Il·lusions, esperances, desitjos... res. Res. Ni els somnis de la mateixa vida li serviren de res a l'hora d'entrar en el gran somni... ...La pluja que queia deixava reflexos de mirall damunt els marbres de les tombes... Miralls d'aigua. Miralls... Més que una persona, enterraven tota una època, un estil de viure i conviure. Una història, o la part d'una història... No se sentien plors, ni gemecs, però una emoció continguda, feta de records personals i de vivències compartides, abassegava tots els presents... El moment era solemne i, de sobte, i sense haver-ho pensat, com si tots obeïssin el mateix impuls, va esclatar un cant heroic... un cant d'homenatge... un himne encoratjador, de llibertat i d'afirmació política... de solidaritat humana...
TOTS ELS PRESENTS (a cor):

Volem pa amb oli,
pa amb oli volem.
Volem pa amb oli,
si no ens morirem.
(puja el to i l'emoció)
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem.
Volem pa amb oli!
Volem pa amb oli!
Pa amb oli volem!

(Trona fort... molt fort.
Renou de pluja.
Fosc complet breu. Enllaça amb:
Música de fons: Llegenda dels boscs de Viena de Strauss.)

(Fragment inicial de l'obra Les llàgrimes del vienès. Barcelona: Edicions 62, 1995, p. 15-16.)