Rosa Maria Arquimbau (Barcelona, 1909 - 1992). Escriptora, periodista i activista.

L'any 1924 comença a escriure a la revista Joventut Catalana amb el pseudònim de Rosa de Sant Jordi. Des del 1926, escriu al setmanari Dona Catalana i, el 1927, també comença a col·laborar a Flames Noves. Revista de joventuts intel·lectuals de Catalunya. Des del 1930, escriu a la secció fixa "Film & soda" del diari La Rambla.

És autora de les novel·les Al marge (1933), Història d'una noia i vint braçalets (1934), La pau és un interval (1970) i Quaranta anys perduts (1971). També publica les obres de narrativa Tres contes breus (1928), La dona dels ulls que parlaven i altres contes (1930) i Home i dona (1936). En el terreny teatral, és autora de comèdies com Es rifa un home! (1935), publicada a La Escena Catalana, Estimat Mohamed [amb Josep Maria Poblet], inèdita, o L'inconvenient de dir-se Martines, finalista del Premi Joan Santamaria del 1957.

Amb un estil sovint directe i planer, l'obra de Rosa Maria Arquimbau mostra la vida i la societat de la seva època a partir d'una visió molt lliure de les relacions amoroses i de la feminitat.


Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Documentació: L'enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l'era del flirt, de Julià Guillamon. Barcelona: Comanegra, 2015.
Fotografies: © Gabriel Casas i Galobardes i L'enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l'era del flirt. Barcelona: Comanegra, 2015.