Rosa Maria Arquimbau neix a Barcelona el 27 de març de 1909.

D'origen humil, el pare, Enric Arquimbau, havia nascut al carrer del Pou de la Cadena de Barcelona, treballava d'escrivent i vivien al carrer Vilamarí de la mateixa ciutat.

Rosa Maria Arquimbau comença a escriure de molt jove i, així, el 1924 publica els primers escrits a la revista Joventut Catalana, sota el pseudònim de Rosa de Sant Jordi. A partir del 1926 escriu al setmanari Dona Catalana, on apareixen els seus primers textos en prosa, així com alguns poemes. El 1927 també comença a col·laborar a Flames Noves. Revista de joventuts intel·lectuals de Catalunya amb un seguit d'articles dels quals es desprèn el seu punt de vista sobre l'art, l'amor o l'amistat, i els seus plantejaments entorn del feminisme. Aquestes col·laboracions desemboquen, el 1928, en el títol Tres contes breus, el primer llibret publicat per l'autora. L'any 1929 es publiquen quatre contes seus al diari La Nau i, el 1930, publica el recull de contes La dona dels ulls que parlaven. Aquest mateix any comença a escriure a La Rambla, amb una secció fixa titulada "Film & soda". A banda de la seva activitat com a periodista, l'any 1932 comença a treballar com a secretària particular de Joan Casanovas, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i, el 20 de setembre d'aquest mateix any, entra com a funcionària de l'Ajuntament.

El 1933 publica la novel·la breu Al marge i, el 1934, apareix Història d'una noia i vint braçalets. Durant aquests anys, Arquimbau emmalalteix d'anèmia, cosa que l'obliga a deixar d'escriure amb regularitat i a passar períodes de convalescència a l'Hotel Petit de Begues i a l'Hotel Prudenci de Castellterçol. El 1935 publica, a Quaderns Literaris, les narracions "Home i dona" i "Cor lleuger". El mateix any també apareix, a La Escena Catalana, l'obra de teatre Es rifa un home!, que és la primera comèdia de l'autora que es representa. Durant aquests anys també s'estrenen, al Teatre Romea, els títols Amunt i crits (1936), Les dones sàvies (1936) i Maria la Roja (1938). L'obra de narrativa Home i dona, apareix publicada el 1936. A partir del juny del mateix any, torna a escriure de manera fixa a La Rambla però, amb l'esclat de la Guerra Civil, Rosa Maria Arquimbau desapareix del panorama periodístic.

El 29 de març del 1937 es casa amb el polític Joaquim Girós i, en finalitzar el conflicte, s'exilien a París, a Marsella i a Perpinyà. En tornar de l'exili, Arquimbau no pot recuperar la seva feina a l'Ajuntament de Barcelona. Per la seva banda, Joaquim Girós comença a treballar com a representant per a la família Rius, propietària d'una fàbrica de cacau que crearia la marca Cola-Cao. Girós és enviat a Tànger per ocupar-se del negoci d'importació i exportació de l'empresa, activitat que durà a terme fins al 1956. L'obra inèdita Estimat Mohamed, escrita entre Rosa Maria Arquimbau i Josep Maria Poblet, està ambientada, en part, a la ciutat marroquina.

L'any 1957 Arquimbau queda finalista del Premi Joan Santamaria amb la comèdia L'inconvenient de dir-se Martines, que no s'arriba a representar. Posteriorment, la seva activitat literària no té repercussió fins al 1970, quan es publica la novel·la La pau és un interval, on es narra l'ocupació de París per part de les tropes alemanyes. El 1971 apareix Quaranta anys perduts, novel·la que té la Barcelona de postguerra com a rerefons històric. El 6 de març de 1973 mor Joaquim Girós i, des d'aleshores, Arquimbau viu, segons sembla, de l'ajut econòmic de la família Rius. A  partir del 1985 es pot beneficiar de l'amnistia als funcionaris de la República.

Rosa Maria Arquimbau passa els darrers anys de la seva vida en una residència de Barcelona, on mor el 28 de febrer de 1992.