El respecte per la natura

[...] Per la seva part, Fina Anglès divideix la seva última publicació en dos contes de paisatge oposats. En el primer, L'Endemà -nom de fonts del noi protagonista- l'autora recula més de mig segle per retratar una part de la societat camperola de les Muntanyes de Prades. També aquí, la llibertat i el respecte a la natura -tot el conte és un clam de moixons i xiquets, tal i com s'anomenen al sud els ocells i els nois del nord- és l'eix central del relat que justifica l'expressió popular "Sembles l'endemà de la fira", lligada amb l'anècdota entre el vell venedor de neules i el xiquet dels moixons engabiats, quan aquest últim, a canvi de quatre neules amb mel, deixa anar els ocells capturats.

El segon conte de Fina Anglès se situa de ple entre els desassossec urbà de la Rambla de Barcelona. Un porter d'edifici vingut a menys s'enfronta amb la incomunicació dels nous estadants de l'entresol, una agència de publicitat que porta a l'edifici gent de bon veure, de mides uniformes i estètica de pantalla de color.

Ben al contrari de Josep-Francesc Delgado, però, Fina Anglès no juga amb la sorpresa fantàstica ni tampoc amb la lírica sinó que prefereix tocar de peus a terra, com si regirés el calaixó de les fotos dels avis, en el primer cas, o com si relatés l'experiència urbana d'un immigrant interior de l'època del desenvolupament econòmic en el segon conte.

(Andreu Sotorra: Avui, 13 de juliol de 1995)